Simfonia núm. 2 (Bernstein)
| Títol original | The Age of Anxiety (en)  |
|---|---|
| Forma musical | simfonia |
| Compositor | Leonard Bernstein |
| Llengua original | contingut no lingüístic |
| Dedicat a | Serge Koussevitzky |
| Part de | list of compositions by Leonard Bernstein (en)  |
 
| |
La Simfonia núm. 2, The Age of Anxiety, per a piano i orquestra, és una simfonia composta per Leonard Bernstein entre 1948 i 1949 als Estats Units i Israel i revisada el 1965. Porta el títol del poema homònim de WH Auden i està dedicada a Serge Koussevitzky.
Història
[modifica]Es diu que un amic li va donar a Bernstein la idea d'escriure música basada en The Age of Anxiety en una carta:
- Què en penses de la idea de l'Ansietat? Hi ha tanta subtilitat musical en aquesta idea, amb els diversos ritmes provocats pels diferents camins que prenen les parelles i els seus mitjans de transport diferents, sense parlar dels estats d'ànim i la separació que es converteix en Unitat sota els efectes de l'alcohol o els impulsos libido. Has mencionat que seria un bon material per a ballet, sí, però jo crec que primer hauria de ser compost com a música independent per protegir-la de ser una música de programa massa evident. I després, si un coreògraf astut pot posar en pràctica la composició musical amb l'afegit de la qualitat que la bona música pot aportar als temes i al material, perfecte. Prefereixo tenir 'això' a la sala de concerts, on pot ser menys manipulat que a l'escola de ballet on molts talents diferents el tractarien. És una cosa massa bona per a moltes mans.[1]
Quan va començar a escriure la peça, Bernstein va afirmar que el poema d'Auden era "un dels exemples més destrossadors de pur virtuosisme de la història de la poesia anglesa" i que una "composició d'una simfonia basada en The Age of Anxiety va adquirir una qualitat gairebé compulsiva".[1] Després que "The Age of Anxiety" d'Auden guanyés el premi Pulitzer el 1948, Bernstein ho va elogiar, dient: "Quan vaig llegir el llibre per primera vegada em vaig quedar sense alè". Bernstein va treballar en la composició "a Taos, Filadèlfia, Richmond, Massachusetts, a Tel-Aviv, als avions, als vestíbuls d'hotels..."[2] Encara que s'anomena simfonia, "The Age of Anxiety" no segueix la forma simfònica tradicional: en comptes d'una obra convencional de quatre moviments, exclusivament orquestral, Bernstein la va escriure per a piano sol i orquestra, i va dividir la peça en sis subseccions, reflectint el text d'Auden, dividides a parts iguals en dues parts que s'executen sense pausa.[3] Va completar la peça el 20 de març de 1949 a la ciutat de Nova York. Insatisfet amb el final de la composició, Bernstein la va revisar el 1965. El treball va ser dedicat i encarregat per Serge Koussevitzky que es preparava per acabar els seus 25 anys de carrera dirigint l'Orquestra Simfònica de Boston.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Chisholm, Kate. «Works | Solo Instrument(s) & Orchestra | Symphony No. 2: The Age of Anxiety (1949)». www.leonardbernstein.com.
- ↑ «Symphony No. 2, "The Age of Anxiety" - Leonard Bernstein». LA Phil. Arxivat de l'original el 2018-01-15. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Hudgins, Deanna. «Symphony No. 2, "The Age of Anxiety" - Leonard Bernstein». LA Phil. [Consulta: 19 juny 2020].