Simfonia núm. 2 (Casella)
| Forma musical | simfonia  |
|---|---|
| Tonalitat | Do menor |
| Compositor | Alfredo Casella |
| Dedicat a | George Enescu |
| Opus | 12 |
| Estrena | |
| Estrena | 23 abril 1910 |
| Escenari | Salle Gaveau , 8è districte de París |
| Director musical | Alfredo Casella |
La Simfonia núm. 2 en do menor, op. 12, va ser composta per Alfredo Casella el 1909. La va dedicar al compositor George Enescu. L'estrena va tenir lloc el 23 d'abril de 1910 a la Salle Gaveau de París sota la direcció del compositor. Té una durada de gairebé 50 minuts.[1][2]
Moviments
[modifica]- I Lento, grave, solenne - Allegro energico
- II Allegro molto vivace – Trio: Maggiore. Più allegro
- III Adagio, quasi andante
- IV Finale. Tempo di marcia ben risoluto, con fuoco – Epilogo. Adagio mistico. Con tutta l'intensità di espressione possibile
Origen i context
[modifica]L'estiu del 1908 va començar a compondre la Segona Simfonia, influïda per Mahler, Strauss, Rimski-Kórsakov i Balàkirev, però poc pel context francès on havia viscut onze anys com a estudiant. També reflectia el seu caràcter italià, ja allunyat de l'impressionisme i cercant nous camins musicals.[3] El setembre va enviar la partitura a Saint-Saëns per demanar-li la seva opinió i aquesta va ser la resposta:[3]
| « | 24 de setembre de 1908
Estimat amic: M'interessaria molt, però no tinc gens de temps per dedicar-me a la feina dels altres. Vols un bon consell? Fes com he fet jo; des que tenia disset anys, no he ensenyat mai la meva feina a ningú. Els millors desitjos. Camille Saint-Saëns |
» |
Recepció
[modifica]El 23 d'abril, Casella va dirigir les primeres interpretacions de la Simfonia núm. 2, la Suite en do major i Itàlia. Va tenir força èxit entre el públic i la crítica. A la tardor del mateix any, Willem Mengelberg el va convidar a Amsterdam per repetir el mateix programa.[3]
Enregistraments
[modifica]- 2010: Gianandrea Noseda dirigint l'Orquestra Filharmònica de la BBC. Chandos (CHAN 10605).[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Symphony No.2, Op.12 (Casella, Alfredo)». Imslp. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ Schlüren, Christoph. «Alfredo Casella. Seconda Sinfonia in do minore op. 12». Mph. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Casella, Alfredo. Music in my time;: The memoirs of Alfredo Casella. Spencer Norton, 1955, p. 99.
- ↑ «Casella: Symphony No. 2/ Scarlattiana». Chandos. [Consulta: 1r desembre 2024].
Bibliografia
[modifica]- Casella, Alfredo. I segreti della Giara (en italià). Il Saggiatore, 2016. ISBN 978-8842822158.