Simfonia núm. 2 (Prokófiev)

Simfonia núm. 2

Forma musical	simfonia
Tonalitat	re menor
Compositor	Serguei Prokófiev
Llengua	contingut no lingüístic
Parts	2 moviments
Part de	list of compositions by Sergei Prokofiev (en)

La Simfonia núm. 2 en re menor, op. 40, va ser composta per Serguei Prokófiev entre 1924 i 1925 en la seva estada a París. És representativa de l'estil urbanista, és l'obra més «avantguardista» del compositor, que la qualificava sovint, no sense orgull, «la simfonia de ferro i acer» abans de rebutjar, més endavant en el temps, la qualitat massa compacta de la seva estructura i de l'orquestració, així com el seu caràcter massa explícit. Com va fer amb la Simfonia núm. 4, va considerar revisar-la, assignant-li el número d'opus 136, però va morir abans d'haver pogut concloure la revisió. L'estrena va tenir lloc a París el 6 de juny de 1925 sota la direcció de Serge Koussevitzky, i estava destinada a deixar perplex un públic considerat reservat, tot i que la ciutat acollia una bona part de la modernitat musical europea (el Grup dels Sis, Ígor Stravinski, Maurice Ravel…).

L'estructura en dos moviments de durada i caràcter pregonament diferents (un allegro i una suite de variacions) és calcada de la Sonata per a piano núm. 32 Op. 111 de Ludwig van Beethoven i palesa, malgrat la seua aparença «bàrbara», la consciència d'una herència musical assumida i d'un deute a honorar.

Després de l'estrena, Prokófiev va comentar que ni ell ni el públic havien entès la simfonia. Va afegir que aquesta obra l'havia fet dubtar de la seua capacitat com a compositor per primera vegada en la seua vida.

Aquesta simfonia ha romàs sempre com una obra obscura, possiblement la menys interpretada de les set simfonies de Prokófiev.

Moviments

• I. - Allegro ben articolato, durada de prop de 10 minuts - l'exemple més extrem del «maquinisme musical», i el moviment més contrapuntístic i més dissonant compost per Prokófiev

• II. - Tema i variacions, durada del voltant de 20 minuts - basat sobre un tema d'origen xinès, el moviment es caracteritza pel seu caràcter sistemàticament estrany per les seues tonalitats i el seu ambient líric i misteriós. El tema pròpiament dit és un andante, seguit per sis variacions:

1. L'istesso tempo
2. Allegro non troppo
3. Allegro
4. Larghetto
5. Allegro con brio - un altre homenatge a Beethoven
6. 'Allegro moderato

Discografia

Orquestra	Director	Segell	Any d'enregistrament	Format
Orquestra Nacional Escocesa	Neeme Järvi	Chandos Records	1986	CD
Orquestra Simfònica de Londres	Valery Gergiev	Philips	2004	CD
Orquestra Simfònica de Londres	Walter Weller	Decca	?	CD
Orquestra Nacional de França	Mstislav Rostropóvitx	Erato	1988	CD
Orquestra Simfònica Nacional d'Ucraïna	Theodore Kuchar	Naxos		CD
Orquestra Nacional de l'O.R.T.F.	Jean Martinon	VoxBox		CD
Orquestra Filharmònica Txeca	Zdenek Kosler	Supraphon		CD
Orquestra Filharmònica de Berlín	Seiji Ozawa	Deutsche Grammophon	1990	CD
Orquestra Estatal del Ministeri de Cultura de l'URSS	Guennadi Rojdéstvenski			CD/LP