Vés al contingut

Simfonia núm. 3 (Rosenberg)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSimfonia núm. 3
Títol originalSymphony nr. 3 (sv) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
CompositorHilding Rosenberg Modifica el valor a Wikidata
Durada34 minuts Modifica el valor a Wikidata
Opus80 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena12 novembre 1939 Modifica el valor a Wikidata
EscenariEstocolm Modifica el valor a Wikidata, Over-Governors office (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director musicalHilding Rosenberg Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 3, De fyra levnadsåldrarna (Les quatre edats de l'home), op. 80, va ser composta per Hilding Rosenberg en una primera versió que va acabar el 25 d'octubre de 1939. Es va estrenar el 12 de novembre del mateix any amb la Radioorkestern, sota la direcció del mateix compositor i retransmesa des de la Sala de concerts d'Estocolm. En l'estrena es va incloure abans de cada moviment la lectura, a càrrec de Gabriel Alw, de fragments del cicle de novel·les Jean-Christophe escrita per Romain Rolland. Té una durada aproximada de 34 minuts.[1]

Origen i context

[modifica]

La simfonia està basada en el gran cicle de novel·les de Romain Rolland, Jean-Christophe, la qual Rosenberg havia admirat profundament des de la seva publicació. La inclusió dels fragments literaris es va fer perquè havien inspirat la simfonia, un intent de crear una interacció entre la música i les paraules i perquè Rosenberg volia més reconeixement per a la seva música seriosa. El cicle de novel·les tracta sobre el creixement i desenvolupament d'un músic i compositor.[2]

No obstant això, es van percebre com a massa intrusius en la música. Uns anys més tard, quan es va publicar la partitura, Rosenberg la va anomenar simplement Simfonia núm. 3 i ja no va incloure més el text.[3] Segons Bo Wallner, aquesta versió amb recitació només es va interpretar dues vegades i en la revisió de 1943 ja no s'hi van excloure. Una nova i definitiva revisió de 1950 va tallar la fuga del tercer moviment scherzo.[1]

Moviments

[modifica]
  • Moderato
  • Andante sostenuto
  • Allegro con fuoco, molto marcato
  • Andante semplice

Instrumentació

[modifica]

La Simfonia núm. 3 està escrita per a 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots - 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, 1 tuba, timbales, percussió, arpa i cordes.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Ekelin, Walter. «Informació de l'obra». The Homepage of Walter Ekelin. Arxivat de l'original el 12 de setembre 2011. [Consulta: 9 gener 2024].
  2. Broman, 2006, p. 93.
  3. Wallner, Bo. «Symphony No. 6 - Sinfonia Semplice / Symphony No. 3». EMI. [Consulta: 10 gener 2024].

Bibliografia

[modifica]