Simfonia núm. 5 (Honegger)
 Arthur Honegger el 1928  | |
| Títol original | Symphony No. 5 (en) |
|---|---|
| Altres noms | Di tre re |
| Forma musical | simfonia |
| Compositor | Arthur Honegger |
| Creació | 1950 |
| Data de publicació | 1953 |
| Durada | 22 minuts |
| Estrena | |
| Estrena | 9 març 1951 |
| Escenari | Boston , Comtat de Suffolk |
  
| |
La Simfonia núm. 5, H. 202, del compositor suís Arthur Honegger és una obra per a orquestra de tres moviments escrita a París la tardor de 1950.[1] El seu subtítol Di tre re (dels tres re) és una referència al re que toquen les timbales i els baixos solistes al final de cada moviment. Va ser encarregada per la Fundació Natalie Koussevitzky, a qui va ser dedicada, i va ser interpretada per primera vegada a Boston el 9 de març de 1951 per l'Orquestra Simfònica de Boston sota la direcció de Charles Münch.[2] Té una durada d'uns 22 minuts.[3]
Origen i context
[modifica]Honegger va escriure la Cinquena Simfonia el 1950, amb cinquanta-nou anys, completant la composició del primer moviment el 5 de setembre i l'orquestració el 28 d'octubre, del segon moviment l'1 d'octubre i el 23 de novembre respectivament, i del tercer els dies 10 de novembre i 3 de desembre.[4]
Moviments
[modifica]Amb una durada total d'uns 22 minuts, els seus tres moviments estan marcats:
- Grave (aprox. 7'20")
- Allegretto - Adagio - Allegretto - Adagio - Allegretto (aprox. 9'00")
- Allegro marcato (aprox. 5'30")
Aquesta simfonia va ser publicada per Éditions Salabert.
Instrumentació
[modifica]Tres flautes, dos oboès i trompa anglesa, dos clarinets i clarinet baix, tres fagots, quatre trompes, tres trompetes, tres trombons, tuba, timbales i cordes.[4]
Enregistraments
[modifica]Els enregistraments d'aquesta simfonia inclouen conjunts complets de les cinc simfonies de Honegger interpretades per:
- l'Orquestra Filharmònica Txeca amb Serge Baudo (Supraphon, 1994)
- la Suisse Romande Orchestra amb Fabio Luisi (Cascavelle, 2001)
- l'Orquestra del Capitole de Toulouse amb Michel Plasson (EMI Classics, 2004)
- l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera sota la direcció de Charles Dutoit (Apex, 2006)
Les gravacions addicionals d'aquesta simfonia inclouen:
- l'Orquestra Simfònica de Boston amb Charles Münch (RCA Victor Red Seal and Gold Seal, 1992)
- Orchestre Nacional de França dirigida per Charles Münch, gravada el juny de 1964[5]
- l'Orquestra Simfònica Nacional Danesa amb Neeme Järvi (Chandos, 1994)
- l'Orchestre Lamoureux sota la direcció d'Igor Markevitch (gravada el 1957, DG Originals, 1997)
- l'Orquestra Filharmònica de Viena amb Ernest Ansermet (Andante, 2003)
- l'Orquestra Simfònica RIAS amb Igor Markevitch (Audite, 2010)
Referències
[modifica]- ↑ Lyons, James. «Honegger · Symphony No. 5 (Di Tre Re)». Decca. [Consulta: 11 maig 2024].
- ↑ Notes de l'àlbum Honegger: Symphonies 1-5 • Pacific 231 • Rugby. Warner Classics, 2006, p. 6–7.
- ↑ «Symphony No.5, H.202 (Honegger, Arthur)». Imslp. [Consulta: 13 maig 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Steinberg, M. The Symphony: A Listener's Guide. Oxford University Press, 1995, p. 8 (Oxford paperbacks). ISBN 978-0-19-512665-5.
- ↑ Charles Munch edition. Auvidis Valois CD V4831, 1998.