Simfonia núm. 8 (Tubin)
Forma musical | simfonia |
---|---|
Compositor | Eduard Tubin |
Durada | 31 minuts |
Estrena | |
Estrena | 24 febrer 1967 |
Escenari | Tallinn , Comtat de Harju |
Director musical | Neeme Järvi |
La Simfonia núm. 8 va ser composta per Eduard Tubin el 1966. Va ser estrenada el 24 de febrer de 1967 a Tallinn per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio d'Estònia sota la direcció de Neeme Järvi. Té una durada aproximada de 31 minuts.[1]
Moviments
[modifica]- Andante quasi adagio
- Allegro moderato
- Allegro vivace
- Lento, tenuto e maestoso
Origen i context
[modifica]Tubin va completar la Vuitena Simfonia el 5 d'abril de 1966 a Handen, a prop d'Estocolm,[2] on feia poc que s'havia instal·lat.[3] Es tracta d'una peça introspectiva en quatre moviments, creada durant el vintè any del seu exili a Estocolm.[4] És l'obra amb la càrrega emocional més intensa del compositor.[5]
Representacions
[modifica]Es va interpretar per primera vegada a Estònia en una data molt assenyalada pels estonians, el Dia de la Independència (que estava prohibida) el 24 de febrer de 1967. A l'Estònia independent, era costum celebrar aquest dia amb un concert simfònic d’obres de compositors estonians.[2] Tubin va poder escoltar més tard la cinta a la ràdio però mai va poder estar present en una actuació en directe de la Vuitena.[3]
La primera interpretació a Suècia va ser el 20 de maig de 1968 a Göteborg, dirigida per Sixten Eckerberg i també retransmesa en directe per la ràdio sueca. El 30 de setembre de 1982, Järvi la va interpretar a Malmö. Tubin estava molt interessat a assistir-hi, però estava massa malalt, fins i tot per sentir la transmissió en directe. La família la va gravar de la ràdio i més tard va poder escoltar-la a l'hospital.[3]
Avui dia, rarament s'interpreta aquesta simfonia, tot i que alguns crítics consideren que és la seva obra mestra.[6] Valeri Guérguiev va dirigir la Vuitena Simfonia amb gran èxit en el festival del centenari de Tubin a Tallinn, el 2005.[3]
Instrumentació
[modifica]La Simfonia núm. 8 està escrita per a 3 flautes, 3 oboès, 3 clarinets, 3 fagots - 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, 1 tuba - percussió, celesta i cordes.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Symphony No. 8». Estonian Music Information Centre. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Riisk, Harri. «Symphony no. 3 / Symphony no. 8». BIS. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Tubin, Eino. «Eduard Tubin. A Biography». Eino Tubin. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Wright, David. «Ressenya del disc». Musicweb. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Connor, Herbert. «Eduard Tubin - est, svensk, kosmopolit». Svenska samfundet för musikforskning, 1978. [Consulta: 29 octubre 2024].
- ↑ Layton, Robert. «Ressenya del disc». Gramophone. [Consulta: 22 gener 2024].