Vés al contingut

Simon Leys

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSimon Leys
Biografia
Naixement(fr) Pierre Ryckmans Modifica el valor a Wikidata
28 setembre 1935 Modifica el valor a Wikidata
Uccle (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 2014 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Sydney (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat catòlica de Lovaina
Universitat Nacional Normal de Taiwan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, sinòleg, poeta advocat, crític literari, assagista, lingüista, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional Australiana
Universitat de Sydney Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesKevin Rudd Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaSimon Leys Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsPierre Ryckmans, oncle Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1038849 TMDB.org: 2049804 Modifica el valor a Wikidata

Simon Leys és el pseudònim de l'escriptor, traductor i assagista Pierre Ryckmans (Brussel·les, Bèlgica, 28 de setembre del 1935 - Canberra, Austràlia, 11 d'agost del 2014).

Fill d'una família era d'ascendència il·lustre, estudià dret a la Universitat de Lovaina i després d'un viatge a la Xina (1955) es dedicà a estudiar la llengua i cultura xinesa. Inicialment va simpatitzar amb el maoisme però la seva crítica als excessos de la Revolució li van ocasionar durs atacs dels intel·lectuals d'esquerra francesos. Amb una beca va estudiar Belles Arts a Taiwan on obté informació per a la seva futura tesi doctoral sobre Shitao. Després d'anar a Hong Kong es traslladà a Austràlia (1970) on va ensenyar literatura xinesa a Australian National University de Canberra i a la Universitat de Sydney. Per escriure les seves obres va utilitzar el francès i l'anglès. I va utilitzar el pseudònim Simon Leys a partir del 1971 per evitar les represàlies de les autoritats de Beijing. Per la seva tasca ha rebut diversos premis i distincions.[1][2]

El 12 de maig de 2010, la UPF (en el marc de la presentació del Màster d'Estudis Xinesos) i la Casa d'Àsia van organitzar una taula rodona: «Una sinologia per al segle XXI: reptes i enfocaments», on es tractava dels punts de vista de Simon Leys, Bob Hodge i Kam Louie i Geremie Barmé.

Obra

[modifica]

En francès:

  • Propos sur la peinture du moine Citrouille-amère de Shitao. Contribution à l'étude terminologique des théories chinoises de la peinture(1970)
  • La vie et l'œuvre de Su Renshan, rebelle, peintre et fou (1970)
  • Les Habits neufs du président Mao (1989)
  • Ombres chinoises (1976)
  • Images brisées (1976)
  • Préface à L'Enquête sur la mort de Lin Biao de Yao Mingle (1983)
  • La Forêt en feu : Essais sur la culture et la politique chinoises (Hermann 1983)
  • Orwell, ou l'horreur de la politique (1984)
  • La Mort de Napoléon (1986,)
  • L'humeur, l'honneur, l'horreur : Essais sur la culture et la politique chinoises (1991)
  • Essais sur la Chine: Les habits neufs du Président Mao, Ombres chinoises, Introduction à Lu Xun, La Mauvaise Herbe, Images brisées, La forêt en feu, L'humeur, l'honneur, l'horreur (1998
  • L'Ange et le Cachalot (1998)
  • Protée et autres essais (2001)
  • Les Naufragés du Batavia, (2003)
  • La Mer dans la littérature française (2003)
  • Les Idées des autres, idiosyncratiquement compilées pour l'amusement des lecteurs oisifs (2005)
  • Le bonheur des petits poissons (2008).

En llengua anglesa:

  • Human rights in China (1979)
  • Broken Images (1981)

Referències

[modifica]
  1. «Simon Leys». La Vanguardia [Consulta: 23 desembre 2023].
  2. Marco, José María «Simon Leys, clásico sin quererlo». Libertad Digital, 25-08-2014 [Consulta: 23 desembre 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Le parapluie de Simon Leys de Pierre Boncenne. Philippe Rey Editor. 2015.ISBN : 9782848764467.

Enllaços externs

[modifica]