Sindicats a Eslovàquia
La majoria dels sindicats d'Eslovàquia pertanyen a una de les tres confederacions sindicals, amb un domini clar de la KOZ (l'organització successora eslovaca de la Confederació Txec-Eslovaca de Sindicats CSKOS, fundada el 1990) que, però, perd afiliats. Políticament, s'inclina cap al partit eslovac Smer (Direcció - Socialdemocràcia). Tot i això, els seus sindicats confederats gaudeixen de gran autonomia.
La densitat sindical global rondava el 13% (16% segons altres xifres) l'any 2015.[1]
Confederacions sindicals
[modifica]| Nom de la confederació sindical | Afiliats[2] | Pertanyent a una Confederació Sindical Internacional |
|---|---|---|
| Konfederácia odborových zväzov SR, KOZ SR (Confederació de Sindicats de la República Eslovaca) |
aprox. 220.000 | CSI, CES |
| Spoločné odbory Slovenska, SOS (Sindicats Conjunts d'Eslovàquia) |
25.000 | |
| Nezávislé kresťanské odbory Slovenska, NKOS (Sindicats Cristians Independents d'Eslovàquia) |
200 |
Sindicats confederats i contactes internacionals
[modifica]Els sindicats confederats de la KOZ SR inclouen (entre parèntesis: nombre d'afiliats, afiliació a una Federació Sindical Internacional):[3]
- Odborový zväz KOVO, OZ KOVO (Sindicat del Metall) (aprox. 60.000, IndustriAll Europe, IndustriAll, ISP-PSI, FSESP-EPSU);
- Energeticko-Chemický odborový zväz, ECHOZ (Sindicat de l'Energia i la Química) (11.500, IndustiAll Europe, IndustriAll, FSESP-EPSU);
- Integrovaný odborový zväz (Sindicat Integrat) (10.000, IndustiAll Europe, EFBWW);
- Slovenský odborový zväz zdravotníctva a sociálnych služieb, SOZZaSS (Sindicat de Sanitat i Serveis Socials) (17.600, EUROFEDOP);
- Odborový zväz pracovníkov školstva a vedy na Slovensku, OZPŠAV (Sindicat d'Educació i Ciència) (41.700, CSEE-ETUCE);
- Slovenský Odborový zväz verejnej správy a kultúry, Sloves (Sindicat de l'Administració Pública i la Cultura) (21.600, EUROFEDOP).
Situació legal
[modifica]Després que Eslovàquia seguís inicialment una trajectòria neoliberal, amb la victòria electoral del partit Smer el 2006 i Robert Fico al govern, alguns drets dels treballadors es van restablir i la posició dels sindicats es va reforçar. Es van frenar l'ocupació precària i l'autoocupació forçosa, i, ara, els salaris dels treballadors temporals s'han d'ajustar als dels treballadors fixos al cap de tres mesos.[4]
Bibliografia
[modifica]- Daniel Blackburn (ed.), Trade unions of the world, Londres (The International Centre for Trade Union Rights), 7a edició, 2016, ISBN 978-0-9933556-0-8, pàg. 505–508.
- Fundació Friedrich-Ebert, Slowakei: Gewerkschaftsmonitor (Eslovàquia: Monitor sindical):
2019 (maig), PDF, 6 p., 2021 (abril), PDF, 6 p., 2022 (maig), PDF, 7 p., tot consultat el 19 de juliol de 2022.
Referències
[modifica]- ↑ «Trade Unions» (en anglès). worker-participation.eu. [Consulta: 3 maig 2022].
- ↑ Totes les dades procedeixen de: FES, Slowakei: Gewerkschaftsmonitor 2021 (vegeu la bibliografia), p. 3.
- ↑ Totes les dades procedeixen de: FES, Slowakei: Gewerkschaftsmonitor 2021 (vegeu la bibliografia), p. 4.
- ↑ «Die Rückkehr der Politik: Im Billiglohnland Slowakei gerät der Neoliberalismus zusehends in die Defensive (El retorn de la política: A l'Eslovàquia dels salaris baixos, el neoliberalisme està visiblement a la defensiva)» (en alemany). ag-friedensforschung.de, 23-01-2008. [Consulta: 8 febrer 2008].