Sindillar
Dades | |
---|---|
Tipus | sindicat |
Història | |
Creació | 2011 |
Sindillar és el primer sindicat independent de dones treballadores de la llar i la cura a l'estat espanyol. Neix a finals del 2011 amb representació de dones de diversos països: Equador, Xile, Colòmbia, Mèxic, Paraguai, Uruguai, Cuba, Bolívia, Paquistan, Índia, Senegal, Marroc, Nepal, Nigèria, Panamà, Costa Rica, Honduras, Brasil, Argentina, Catalunya i Rússia.[1] Es constitueix com una organització de base sindical per a donar suport al col·lectiu de les treballadores de la llar.[2] Es troba en construcció i està conduït per dones emprenedores, mares de família, persones amb i sense papers i d'una diversitat de països.
El 2018, Sindillar va rebre el premi Ciutat de Barcelona d'Educació "pel seu projecte pedagògic, que es concreta en un conjunt d'accions formatives amb la finalitat de desenvolupar, visibilitzar, apoderar i reconèixer el col·lectiu de les dones migrades treballadores de la llar i la cura de les persones".[3][4] Té un projecte comú, Madremanya[5]juntament amb l'espai Francesca Bonnemaison, per a visibilitzar les reivindicacions de les treballadores de la llar i de les cures.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Ha nascut “Sindillar”, el sindicat de treballadores de la llar». [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ Echeverría Valverde, Rocío. «Urge humanizar el sistema económico» (en castellà). [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ «Sindihogar / Sindillar guanya el Ciutat de Barcelona | Barcelona Districte Cultural». [Consulta: 23 gener 2020].
- ↑ «Un elogio a la diversidad» (en castellà).
- ↑ «Madremanya: "entre lo poético y lo político"», 13-02-2015. [Consulta: 17 octubre 2019].
- ↑ «“365 de feina invisible.” Museu d'Art Contemporani de Barcelona. 16-12-17,[Consulta: 14 d'octubre 2019]». Arxivat de l'original el 2019-10-17. [Consulta: 17 octubre 2019].
Enllaços externs
[modifica]- Sindillar, Feminismo Decolonial, vídeo de presentació de Sidillar
- Sindillar, xerrada d'Isabel Escobar a la Setmana contra el racisme 2017, organitzada per SOS Racismo Nafarroa