Sint-Pauwels
| |||||
| Tipus | secció de municipi  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Bèlgica | ||||
| Regió | regió Flamenca | ||||
| Província | Flandes Oriental | ||||
| Districte | districte de Sint-Niklaas | ||||
| Municipi | Sint-Gillis-Waas | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.359 (2001) (367,23 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 11,87 km² | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 9170 | ||||
Sint-Pauwels és un antic municipi de Bèlgica a la província de Flandes Oriental regat pel Molenbeek, un afluent del Canal de Stekene. L'1 de gener del 1977 es va fusionar amb Sint-Gillis-Waas. El 2001 tenia 4359 habitants.
Es troba a una via Romana. L'any 1117 el barri de «Clapdorp» pertanyia a Kemzeke del qual es va separar el 1234, com a parròquia independent va triar Pau de Tars com a sant patró. Des de principis del segle xvii amb Kemzeke i Stekene va formar un tribunal o Vierschaar, excepte del 1551 al 1594 quan Stekene va ser una jurisdicció independent. Durant la revolta protestant, el 1646 els Frares Menors Observants expulsats d'Hulst es van establir a Sint-Pauwels, al barri que es diu avui Patershoek (racó dels monjos). El 1689 van tornar a Sint-Niklaas.[1]
És un poble amb un carrer major i una típica plaça major triangular arbrada, amb una font pública de calcari blau. Té cases interessants dels segles xviii i xix.[2]
Durant el seu exili a Bèlgica, el 130è President de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont hi va residir a una casa del poble cedida per un empresari flamenc proper a l'alcalde d'Anvers, Bart de Wever.[3]
- Església de Pau de Tars
- La rectoria emmurallada
- Les masies disperses al pòlder «Hof ter Grouwesteen», «Hof ter Wallen», «Hof ter Vierschaar» i «Hof te Voorde»
- Molí «Rooman»
Referències
[modifica]
- ↑ Demey, Anthony. Inventaris van het cultuurbezit in België, Architectuur, Provincie Oost-Vlaanderen, Arrondissement Sint-Niklaas (en neerlandès). Volum 7, n°2 (S-T). Brussel: Ministerie van Nederlandse Cultuur, 1981 (Bouwen door de eeuwen heen in Vlaanderen).
- ↑ De Potter, F.; Broeckaert, J. Geschiedenis van de gemeenten der provincie Oost-Vlaanderen (en neerlandès). 3, 1879 (sèrie III).
- ↑ Forès, Laia «El racó secret de Puigdemont a Bèlgica». Ara.cat, 22-12-2017.
- ↑ «Sint-Pauwels» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2017. [Consulta: 23 desembre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Siret, Adolf. «Sint-Pauwels». A: Het land van Waas (eBook) (en neerlandès). Volum 7. Sint-Niklaas: J. Edom, 1870, p. 213-219 (Buitengewone uitgaven van de Koninklijke Oudheidkundige Kring van het Land van Waas, Cercle Archéologique du Pays de Waes).[Enllaç no actiu]
- Van Mele, Werner. Mijn dorp: Sint-Pauwels in beeld (en neerlandès). Kloosterzande: Duerinck-Krachten, 1984, p. 151.