Sirin
  | |
| Tipus | ocell llegendari |
|---|---|
Sirin és una criatura mitològica del folklore rus, amb el cap i el pit d'una bella dona i el cos d'un ocell (habitualment una òliba o mussol). Segons el mite, els sirins vivien prop del Jardí de l'Edèn o al voltant de l'Eufrates.[1][2]
Aquestes criatures, mig dona mig ocell, es basen directament en els mites grecs de les sirenes.[2][3][4] Habitualment eren representats amb una corona o una aurèola.[5] Els sirins cantaven belles cançons als sants, predint les joies futures. Per als mortals, tanmateix, els ocells eren perillosos, ja que, en sentir-los, hom oblidava tot i els seguia fins que finalment moria. La gent intentava salvar-se dels sirins disparant canonades, fent sonar campanes o fent altres sorolls per foragitar l'ocell.[3] Més tard (S. XVII-XVIII) la imatge dels sirins va canviar per simbolitzar l'harmonia del món, car vivien al paradís. En aquella època es creia que només els veritablement feliços podien sentir un sirin, i només uns pocs el podien veure, ja que és ràpid i difícil d'atrapar, igual que la felicitat humana. Simbolitza la joia eterna i la felicitat celestial.[6]
La llegenda dels sirins podria haver estat introduïda a la Rus de Kíev per mercaders perses durant els segles vuitè i novè. A les ciutats de Quersonès i Kíev se'n troben sovint imatges en restes de ceràmica, penjolls i als marges d'Evangelis entre els segles x i xii.[5] Els Pomors sovint dibuixaven sirins a les il·lustracions del Gènesi com aus seient als arbres del paradís.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Сирин» (en rus). Bestiary. [Consulta: 16 abril 2009].
- ↑ 2,0 2,1 «Священные птицы» (en rus). New Acropol. [Consulta: 16 abril 2009].
- ↑ 3,0 3,1 Boguslawski, Alexander. «RELIGIOUS LUBOK», 1999. Arxivat de l'original el 2009-08-02. [Consulta: 16 abril 2009].
- ↑ «Персонажи славянской мифологии» (en rus). Arxivat de l'original el 2018-07-11. [Consulta: 16 abril 2009].
- ↑ 5,0 5,1 Hilton, Alison. Russian folk art (en anglès). Indiana University Press, 1995, p. 144. ISBN 0-253-32753-9.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Славянские суеверия» (en rus). [Consulta: 16 abril 2009].
