Vés al contingut

Sisena Croada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sisena croada)
Infotaula de conflicte militarSisena croada
Croades

Trobada entre el soldà al-Kamil i Frederic II
Tipusguerra santa Modifica el valor a Wikidata
Data1228-29
LlocXipre Modifica el valor a Wikidata
ResultatTractat de pau. Els dos bàndols retenen el control sobre els respectius llocs sagrats.
Bàndols
Sacre Imperi Romanogermànic Dinastia aiúbida Regne de Xipre
Cronologia

La Sisena Croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem el 1244.

Frederic II i el Papat

[modifica]

Frederic II Hohenstaufen era sobirà de súbdits musulmans a Sicília i Nàpols, i ell mateix parlava àrab. Malgrat això, era un sincer defensor de la croada (va abraçar la creu ja el 1215).

Frederic II, malgrat trametre tropes a la Cinquena Croada (1213-1221) sota el comandament del duc de Baviera, no hi havia participat personalment, a causa dels seus enfrontaments amb el Papat a Itàlia. Frederic va abraçar la creu i va fer els vots una altra vegada l'any 1220, en presència del papa Honori III, i va insistir el 1223 i el 1225.[1]

El 1225 es va casar amb Violant de Jerusalem, filla de Joan de Brienne i de Maria de Montferrat, reis nominals del Regne de Jerusalem, aconseguint títols per reclamar el regne.

Malgrat que el seu retard en embarcar cap a Orient li va valdre l'excomunió per part del papa Gregori IX, després de l'intent fracassat de Frederic el 1227 per embarcar des de Bríndisi cap a Acre, a causa d'una epidèmia, finalment l'any 1228 va poder marxar a Acre.[2][3]

La croada

[modifica]
Els Estats croats (al voltant de 1229)

Després de disputes amb la família dels Ibelin a Xipre, Frederic va arribar a Acre. Amb el suport del seu exèrcit i dels Cavallers Teutònics es va haver d'enfrontar amb el patriarca de Jerusalem i amb la passivitat dels templers i els hospitalers.

Sabent que el soldà aiubida Al-Kàmil ibn al-Àdil tenia problemes a Síria amb el seu germà Al-Muàddham, i amb el seu successor, An-Nàssir Dawud, i llurs aliats de l'imperi corasmi, va negociar amb ell (per mitjà de l'emir Fakhr al-Din) el lliurament pacífic de Jerusalem, a canvi de no fortificar la ciutat i mantenir el domini musulmà de la zona del Temple. Juntament amb la ciutat i Natzaret, Sidó, Betlem i Gaza, obtenia una treva de deu anys (1229-39). Aquest és el contingut del Tractat de Jaffa de 18 de febrer del 1229. Es va coronar rei de Jerusalem a la basílica del Sant Sepulcre (18 de març del 1229) i va deixar el seu fill Conrad IV com a regent, marxant de retorn a Europa, on va derrotar el papa, va forçar l'anul·lació de l'excomunió i l'acceptació dels termes de la pau pactada amb Al-Kàmil.[4]

Durant l'absència de Frederic, Rainald d'Urslingen va intentar recuperar el Ducat de Spoleto amb les armes, mentre que les tropes alemanyes baixaven per defensar Sicília i el papa va enviar dos exèrcits sota el comandament de Joan de Brienne al territori en disputa a finals de 1228 i un altre exèrcit al Regne de Sicília el gener de 1229. Quan Frederic va tornar a Itàlia després de la Sisena Croada, va trobar moltes ciutats que donaven suport al papa i va aconseguir superar les forces papals,[5] però va considerar oportú reconciliar-se amb el papa i amb la pau de San Germano del 23 de juliol de 1230 es va comprometre a renunciar a les violacions que havien portat a l'excomunió, a retornar els béns robats als monestirs i esglésies i a reconèixer el vassallatge de Sicília al papa. D'altra banda, el papa no va poder ignorar l'objectiu aconseguit per Frederic a Terra Santa i el 28 d'agost següent va retirar l'excomunió: l'1 de setembre, papa i emperador es van reunir a Anagni, arribant a un acord.[6]

Conseqüències

[modifica]

Frederic va ser excomunicat una altra vegada; la feblesa d'Al-Kàmil va decidir els seus successors a no renovar la treva i intentar recuperar la Ciutat Santa, que, efectivament, va caure el 1244 en mans dels corasmis, però res no esborra el fet que Frederic va recobrar Jerusalem i que, en la seva tomba, es va fer vestir amb la creu vermella.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Melville, 1995, p. 197.
  2. ↑ Melville, 1995, p. 198.
  3. ↑ Grousset, 1949, p. 257.
  4. ↑ Melville, 1995, p. 199-200.
  5. ↑ Matthew, Donald. The Norman Kingdom of Sicily (en anglès). Cambridge University Press, 1992, p. 334. 
  6. ↑ Matthew, Donald. The Norman Kingdom of Sicily (en anglès). Cambridge University Press, 1992, p. 335. 

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sisena Croada
  • Tyerman, Christopher. Las guerras de Dios (en castellà). Ed, Critica, 2006. 
  • Grousset, René. L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient (en francès). Payot, 1949. 
  • Melville, Marion. La vida secreta de los templarios (en castellà). Tikal, 1995. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sisena_Croada&oldid=33976500»