Vés al contingut

Cinquena Croada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarCinquena Croada
Croades

Els croats assetgen la ciutat egípcia de Damiata durant la cinquena croada
Tipusguerra santa Modifica el valor a Wikidata
Data1213 - 1221
LlocLlevant Modifica el valor a Wikidata
CausaAd Liberandam (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResultatImportant victòria aiúbida, tractat de pau de vuit anys entre els dos bàndols.
Bàndols
Imperi Llatí
Regne de Xipre
Soldanat de Rum
Sacre Imperi Romanogermànic
Arxiducat d'Àustria
Regne d'Hongria
Comtat d'Holanda
Regne de França
Estats Pontificis
Orde Teutònica
Orde Hospitaler
Orde del Temple
Dinastia aiúbida
Comandants
Leopold VI el Gloriós
Andreu II d'Hongria
Joan de Brienne
Hug I de Xipre
Bohemon IV d'Antioquia
Oliver de Colònia
Al-Àdil I
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Forces
32.000 homes desconegut
Cronologia

La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa dinastia aiúbida d'Egipte.

Reclam a la croada

[modifica]

La primavera del 1213 el papa Innocenci III promulgà la butlla papal Quia maior, amb què cridava a tota la cristiandat a unir-se en una nova croada. Inicialment, els reis europeus, ocupats amb les seves pròpies lluites no acudiren a la crida. En el Concili del Laterà IV del 1215 es tractà el tema de la recuperació de Terra Santa, entre altres assumptes. Innocenci pretenia que la croada estigués dirigida pel poder papal, per evitar les desviacions que havia tingut la Quarta Croada.

Aquesta croada no va tenir gran seguiment entre els cavallers francesos, però no així a Alemanya, on l'emperador Frederic II intentà unir-se a la croada, fet que segurament anava contra els desitjos d'Innocenci, ja que el monarca germànic era aleshores el gran enemic papal. El conflicte finalitzà l'any 1216 amb la mort d'Innocenci quan el seu successor, Honori III, impedí a Frederic III que s'unís a la croada, però permeté fer-ho a Leopold VI el Gloriós d'Àustria i Andreu II d'Hongria, comandant l'exèrcit croat.

Campanya militar

[modifica]

Arribaren a Acre, el 1217 on s'uniren a Joan de Brienne regent del Regne de Jerusalem, Hug I de Xipre i el príncep Bohemon IV d'Antioquia per combatre la dinastia aiúbida a Síria. El 1218 arribà un nou exèrcit comandat per Oliver de Colònia, que juntament amb Leopold i Joan de Brienne, decidí atacar el port egipci de Damiata. El setge fou llarg i dur, i va costar la vida de molts croats i musulmans, entre ells la del mateix soldà Al-Àdil I, però finalment aconseguiren conquistar-la el 1219. Tot seguit, començaren les disputes entre els cristians pel control de la ciutat.[1][2]

Aquestes disputes i la falta d'ajuda per part de l'emperador alemany, endarreriren la continuació de la campanya fins al 1221, any en què els croats van marxar cap al sud, en direcció al Caire. Per aleshores, el nou soldà Al-Kàmil ibn al-Àdil ja havia reorganitzat les seves tropes, fet que unit a la inundació del Nil, acabà amb l'exèrcit croat, el qual s'acabà rendint.[3]

Resultat

[modifica]

La rendició suposà el retorn de Damiata a mans del soldà Al-Kàmil ibn al-Àdil, el qual acceptà un acord de pau de vuit anys de duració. Fou per tant una croada inútil, que amb penes i treballs alterà l'equilibri de poders entre cristians i musulmans.

Referències

[modifica]
  1. Grousset, 1936, p. 218-253.
  2. Melville, 1995, p. 188-189.
  3. Grousset, 1936, p. 240-266.

Bibliografia

[modifica]
  • Cassidy-Welch, Megan «O Damietta: War Memory and Crusade in Thirteenth-Century Egypt». Journal of Medieval History, 40, 3, 2014. DOI: 10.1080/03044181.2014.91783.
  • Grousset, René. Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - III. 1188-1291 L'anarchie franque,. Perrin, 1936. 
  • Madden, Thomas F. The New Concise History of the Crusades. Rowman & Littlefield, 2006. ISBN 0-7425-3823-0. 
  • Melville, Marion. La vida secreta de los templarios. Tikal, 1995. 
  • Riley-Smith, Jonathan. The Atlas of the Crusades. Times Books, 1990. 
  • Sterling, Douglas «Crusader Siege in the Nile Delta». Military History, 22, 5, 2005.
  • Sterling, Douglas. «The Siege of Damietta: Seapower in the Fifth Crusade 1217-1221 A.D.». A: Crusaders, Condottieri, and Cannon: Medieval Warfare in Societies around the Mediterranean. Boston: Brill, 2003. 
  • Gavian, John J. Oliver of Paderborn. The Capture of Damietta. University of Pennsylvania Press, 1948.