Sistema Bartlane
El sistema Bartlane[1] va ser una tècnica inventada el 1920 per transmetre imatges de diaris digitalitzades amb telefoto a través de línies de cable submarí entre Londres i Nova York. Rep el nom dels seus inventors Harry G. Bartholomew i Maynard D. McFarlane[2] i es va utilitzar per primera vegada per transmetre una imatge a través de l'Atlàntic el 1921.[3] Utilitzant el sistema Bartlane, les imatges es podrien transmetre a través de l'Atlàntic en menys de tres hores.
Descripció
[modifica]Les imatges van ser codificades inicialment amb 5 nivells de gris, però aquest nombre es va incrementar a 15 el 1929.[2] En el transmissor, els patrons de les cintes telegràfiques es feien usant dispositius d'impressió especials i es descodificaven a la imatge al receptor usant impressores telegràfiques equipades amb tipus de lletra apropiats.[4]
Aquest sistema també va ser adaptat amb un procés fotogràfic per obtenir imatges més precises el 1929, de manera que al receptor les imatges eren convertides a un mitjà químic.
Referències
[modifica]- ↑ Kobayashi, K. «Birth of a Digital Phototelegraph: The Bartlane System». Journal of the Institute of Image Electronics Engineers of Japan. The Institute of Image Electronics Engineers of Japan, 31, 2, 1-2002, pàg. 244–249.
- ↑ 2,0 2,1 «The Bartlane Transmission System». DigicamHistory.com. Arxivat de l'original el 10 February 2010. [Consulta: 7 gener 2010].
- ↑ Rensen. «The Bartlane System». hffax.de. [Consulta: 7 gener 2010].
- ↑ González, Rafael; Woods. Digital image processing. 3. Prentice Hall, 2008. ISBN 978-0-13-168728-8.