Barrera d'esculls de Belize
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (es) Sistema de Reservas de la Barrera del Arrecife de Belice  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Cai i escull | |||
| Part de | Mesoamerican Barrier Reef System (en)  | |||
| Cronologia | ||||
| 2009 – 2018 | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | |||
| Característiques | ||||
| Mesura | 300 ( ) km | |||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 96.300 ha | |||
| Patrimoni |
| |||
| Localització geogràfica | ||||
| Localització | Belize | |||
| Banyat per | mar Carib | |||
| ||||
| Format per | Parc nacional i reserva marina Bacalar Chico escull Glover cai Laughing Bird reserva marina del cai South Wate gran forat blau Cai Half Moon cai Sapodilla | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni natural → Amèrica Llatina-Carib | |||
| Data | 1996 (20a Sessió), Criteris PH: (vii), (ix) i (x) | |||
| En perill | 2009 - 2018 | |||
| Identificador | 764 | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Parc nacional i reserva marina Bacalar Chico | ||||
| Data | 1996 (20a Sessió) | |||
| Identificador | 764-001 | |||
| IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 99651 | |||
|
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| gran forat blau | ||||
| Data | 1996 (20a Sessió) | |||
| Identificador | 764-002 | |||
|
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Cai Half Moon | ||||
| Data | 1996 (20a Sessió) | |||
| Identificador | 764-003 | |||
|
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| reserva marina del cai South Wate | ||||
| Data | 1996 (20a Sessió) | |||
| Identificador | 764-004 | |||
|
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| escull Glover | ||||
| Data | 1996 (20a Sessió) | |||
| Identificador | 764-005 | |||
| IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats | ||||
|
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| cai Laughing Bird | ||||
| Data | 1996 (20a Sessió) | |||
| Identificador | 764-006 | |||
|
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| cai Sapodilla | ||||
| Data | 1996 (20a Sessió) | |||
| Identificador | 764-007 | |||
| IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats | ||||
| Plànol | ||||
 Detall del corall de l'escull | ||||
El Sistema de Reserves de l'Escull Barrera de Belize és una sèrie d'esculls de corall que s'ubiquen a una distància variable de la costa de Belize: a uns 300 metres de la costa al nord, i a uns 40 quilòmetres al sector sud. Té una longitud aproximada de 300 quilòmetres, i forma el cor del Sistema Mesoamericà d'Esculls de Corall o el Gran Escull Maia (entre 600 i 700 milles, uns 965 i 1.126 quilòmetres de llargària),[1][2] que és el segon sistema d'esculls de corall més gran del món després de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia. És la destinació turística més important de Belize; atrau la meitat dels seus 260.000 visitants, així mateix és vital per a la seva indústria pesquera.[3]
Es calcula que començà a formar-se fa uns 500 milions d'anys abans que existís l'espècie humana. És un dels esculls de corall més grans del mar Carib i del planeta. Existeix una fascinadora formació anomenada L'Ull, que no és més que un atol coral·lí. Conté una gran diversitat d'espècies, entre elles el tauró coral·lí i el tauró llimona, així com espècies de corall suau com el ventall marí, i durs com el corall cervell. Entre els colors del corall hi pot haver blanc, verd, rosat, vermell, violeta, i fins i tot negre. També hi ha gran quantitat de peixos de colors variats i així poden confondre's amb l'escull de corall; per això es diu que és la llar d'una gran vida marina. Fa uns 350 quilòmetres de llarg i uns 25 quilòmetres de la costa. Forma una resplendent línia blanca des d'illot Ambergis, al nord de Belize, fins a l'illot Ranguana, al sud. Aquest gran escull coral·lí fa que el mar sigui molt tranquil a les costes perquè l'escull barrera deté les onades fortes.
La combinació dels efectes dels huracans i les aigües molt càlides pot ser devastadora pels esculls, cosa que Belize ja ha experimentat amb l'huracà Mitch (1998), ja que hi va haver una pèrdua del 50% en la vida dels coralls el 1997-1998, a causa de la sedimentació i les pluges huracanades.[4]
Charles Robert Darwin la va descriure com "the most remarkable reef in the West Indies" ('la barrera més important de les Índies Orientals') el 1842.
L'espècie
[modifica]L'escull coral·lí de Belize és l'hàbitat d'una gran varietat de plantes i animals i un dels ecosistemes més diversos del món:
- 70 espècies de corall dur.
- 36 espècies de corall tou, amb l'espècie Alcyonacea.
- 500 espècies de peixos.
- Centenars d'espècies d'invertebrats.
S'estima que només se n'ha descobert el 10% de totes les espècies, per la qual cosa encara se n'ha d'investigar el 90% restant.[5]
Protecció ambiental
[modifica]
Una gran part de l'escull està protegida pel Sistema de Reserves de la Barrera de l'Escull de Belize, que inclou set reserves marítimes, 450 illots, i tres atols. Això totalitza 960 km² de superfície, incloent-hi:
- Reserva Marina de Glover's Reef (en anglès, Glover's Reef Marine Reserve).
- El gran forat blau.
- Monument Natural de l'illot de Half Moon (en anglès, Half Moon Caye Natural Monument).
- Reserva Marina de l'illot de South Water (en anglès, South Water Caye Marine Reserve).[6]
- Reserva Marina de Hol Chan (en anglès, Hol Chan Marine Reserve).
- I els illots d'Ambergris Caye, Caye Caulker, Caye Chapel, St. George's Caye, English Caye, Rendezvous Caye, Gladden Caye, Ranguana Caye, Long Caye, Maho Caye, Blackbird Caye i Three Coner Caye, entre d'altres.
A causa de la seva excepcional bellesa natural, pels seus processos ecològics i biològics, i perquè conté els hàbitats més importants per a la conservació de diversitat biològica (criteris vii, ix, i X), el Sistema de la Reserva ha estat elevat a la categoria de Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.
Malgrat aquestes mesures protectores, l'escull està amenaçat per la contaminació oceànica, el turisme incontrolat, el trànsit marítim i la pesca. Els huracans, l'escalfament global i l'increment de la temperatura de l'oceà en són altres amenaces significatives.[7] Aquestes són les causes del blanqueig del corall; des del 1998, un 40% de l'escull de corall de Belize ha estat afectat per aquest fenomen.[3] A causa d'això, el Comitè de la UNESCO va decidir incloure'l el 2009 en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.
Referències
[modifica]- ↑ Més de 600 milles Arxivat 2014-03-24 a Wayback Machine. d'acord amb la revista estatsunidenca National Geographic Magazine: "Mesoamerican Reef: Meso Amazing, Central America’s Mesoamerican Reef is half the length of its famous Australian counterpart but in many ways more remarkable", de Kenneth Brower, Octubre 2012. (anglès)
- ↑ Gairebé 700 milles d'acord amb el World Wildlife Fund: "Places: Mesoamerican Reef: Overview". (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 "Reef at Forefront of CO2 Battle", Roger Harrabin, BBC News, 12 de juny del 2006. (anglès)
- ↑ "The Economics of Worldwide Coral Reef Degradation", de Herman Cesar, Lauretta Burke, i Lida Pet-Soede. WWF-Netherlands & ICRAN, 2003. (anglès)
- ↑ Belize Barrier Reef Case Study Arxivat 2013-06-05 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ South Water Caye Marine Reserve Arxivat 2014-03-24 a Wayback Machine., Belize Fisheries Department, Government of Belize. (anglès)
- ↑ "Coral Collapse in Caribbean", BBC News, 4 de maig del 2000. (anglès)
Enllaços externs
[modifica]
- Fitxa de l'escull barrera a la pàgina de la UNESCO, (en anglès) i (en francès).
- Sistema de reserves de la Barrera de l'Escull de Belize a Unep-Wcmc Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. (en anglès)
- Pàgina oficial de l'Oficina de Turisme de Belize, (en anglès).