Transcripció del sistema postal xinès
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Tipus | transliteració  |
|---|---|
| Llengües | xinès |
La romanització postal o pinyin postal va ser un sistema de transcripció de topònims de la Xina a l'alfabet llatí (romanització) inventat a principis del segle xx. Va ser usat a bastament, ben bé fins a la dècada del 1980 en què perdé ús davant del hanyu pinyin. El sistema es va aprovar formalment a la conferència del sistema de Correu de l'Imperi xinès realitzada a Xangai l'any 1906, a finals de la dinastia Qing.
No era un mètode sistemàtic de transcripció sinó que utilitzava noms tradicionals ja adoptats internacionalment i simplificacions d'altres sistemes de transcripció com el de Wade-Giles. Sovint s'adaptava l'ortografia a la pronúncia local o a la de Nanquín. No obstant, es feia difícil determinar la pronúncia xinesa pel fet que les transcripcions se simplificaven eliminant els apòstrofs, guionets, accents i altres signes diacrítics, per a facilitar-ne la transmissió via telègraf.
Característiques
[modifica]- No s'usen signes diacrítics
- S'utilitzen formes tradicionals encara que siguin irregulars:
- Ús d'idiomes locals en comptes del mandarí:
- si es correspon amb el xi del pinyin:
- Quan la u del pinyin forma part d'un diftong o és semivocal s'usa w:
- En posició inicial de síl·laba s'usen les consonants sordes p, t, k, ch, ts en comptes de b, d, g, zh, z del pinyin:
- S'usa una h final per a l'antic to d'entrada perquè encara es pronuncia com a pausa glotal al dialecte de Nanquín:
- La distinció entre tsi i ki depèn de la palatalització del mandarí meridional. En mandarí estàndard les dues formes són palatalitzades i en pinyin es redistribueixen en qi i ji segons la seva aspiració, per tant es poden donar les quatre correspondències diferents: