Sit de Tumbes
Rhynchospiza stolzmanni  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22721248 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Passerellidae |
| Gènere | Rhynchospiza |
| Espècie | Rhynchospiza stolzmanni Taczanowski, 1877 |
| Distribució | |
 Zona de distribució | |
.svg){kind=icon}
El sit de Tumbes[1] (Rhynchospiza stolzmanni) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).
Descripció
[modifica]El sit de Tumbes és un ocells mida mitjana d'uns 14,5 cm de llarg.[2] El bec és ample i cònic, amb la mandíbula superior de color negre i la inferior més clara. Al cap té una capçada grisa amb una franja lateral de color castany que continua fins al clatell, una llista superciliar blanca i una franja ocular marró. Les parts superiors són de color marró grisenc, ombrejades amb color brillant i vetats de negre. Les ales són de color marró negre amb vores pàl·lides a les plomes. Les cobertores alars majors i mitjanes són de color negre amb vores castanyes i puntes pàl·lides, i les cobertes menors són castanyes, donant lloc a una barra força fosca a les ales. L'angle de l'ala és groc pàl·lid. La cua és de color marró negre amb vores pàl·lides a les plomes. La gola és blanca i les parts inferiors són de color blanc grisenc. Té una franja fosca a la base del bec que recorda un bigoti.[3] El cant es pot escoltar principalment a l'època de cria i consisteix en una nota metàl·lica clara i repetida, repetida fins a cinc vegades "txiu-txiu-txiu-txiu-txiu" intercalant alguns trinats.[4]
Distribució
[modifica]És endèmic de la regió de Tumbes d'Amèrica del Sud. S'estén des de la regió de La Libertad al nord-oest del Perú fins a la província de Loja al sud-oest de l'Equador. El rang altitudinal és d'uns 1.400 m.[4]
Hàbitat
[modifica]L'hàbitat típic és el matoll sec, bosc sec obert i semidesèrtic amb cactus i arbustos.[5]
Ecologia
[modifica]L'espècie sol presentar-se sola o en parelles. S'alimenta de llavors i insectes i generalment ho fa a terra. El niu és una estructura en forma de copa feta d'herbes i folrada amb material fi en una posició oculta entre les herbes a terra. La cria coincideix amb l'època de pluges i té lloc de gener a maig.[5]
Etimologia
[modifica]Rhynchospiza prové del grec antic «rhunkhos» que significa “bec” i «spiza» “pinsà”. A més, «spizo» vol dir “grinyolar”. stolzmanni és en honor a Jan Sztolcman (1854-1928) zoòleg polonès, col·leccionista a Amèrica tropical entre 1875 i 1883.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Sit de Tumbes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2023(català)
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 660. ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Byers, Clive; Olsson, Urban; Curson, Jon. Buntings and Sparrows (en anglès). A&C Black, 2013-03-25, p. 289. ISBN 978-1-4081-8906-1.
- ↑ 4,0 4,1 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1st ed. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 660. ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ 5,0 5,1 Schulenberg, Thomas S.; Kirwan, Guy M. Tumbes Sparrow (Rhynchospiza stolzmanni) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.tumspa1.01.
- ↑ «Gorrión de Tumbes (Rhynchospiza stolzmanni)» (en castellà). Aves de Perú, 12-05-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
