Vés al contingut

Sit del Cap

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSit del Cap
Emberiza capensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes2,06 g Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,8 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22720944 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaEmberizidae
GènereEmberiza
EspècieEmberiza capensis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766

El sit del Cap[1] (Emberiza capensis) és un ocell de la família dels emberízids (Emberizidae).

Descripció

[modifica]

Fa 16 cm de llarg. L'adult té la capçada negra, la llista superciliar i les orelles blanques amb vores negres. Les parts superiors són de color marró gris amb algunes vetes fosques i les cobertores alars són de color castany. La cua també és de color castany però més fosc i les parts inferiors són grises i té la gola pàl·lida. Els sexes són molt semblants, però les femelles poden tenir un to brillant a les marques blanques del cap. Els joves tenen el color de les ales més apagat, un patró de cap menys diferenciat i ratlles més gruixudes que s'estenen fins al pit i els costats.[2]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Viu a les vessants rocoses i sorrenques amb matolls del sud-oest d'Angola, Zimbàbue, Botswana, Namíbia i Sud-àfrica.[3]

L'hàbitat natural són els vessants rocosos i el matoll sec de males herbes.[4]

Comportament

[modifica]

No és gregari i normalment es veu sol, en parelles o grups familiars. S'alimenta a terra de llavors, insectes i aranyes.

Folra el niu que construeix a la part baixa d'un arbust. Pon entre dos i quatre ous que són d'un color crema i tenen taques de color marró vermellós i lila.[2]

Taxonomia

[modifica]

L'any 1760 el zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson va incloure una descripció del sit del Cap a la seva “Ornithologie” basada en un exemplar recollit al Cap de Bona Esperança. El va nomenar com "Ortolan du Cap de Bonne Espérance" i el llatí "Hortulanus capitis bonae spei".[5] Encara que Brisson va encunyar noms llatins, aquests no s'ajusten a la nomenclatura binomial i per tant no són reconeguts per la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica.[6]

Quan el 1766 el naturalista suec Carl Linnaeus va actualitzar la seva obra “Systema Naturae” per a la dotzena edició, va afegir 240 espècies que havien estat descrites anteriorment per Brisson.[6] Un d'aquests va ser precisament el sit del Cap, Linnaeus va incloure una breu descripció, va encunyar el nom binomial «Emberiza capensis» i va citar el treball de Brisson.[7] Linnaeus ja havia introduït el gènere Emberiza en la desena edició de "Systema Naturae".[8] El nom específic capensis s'utilitza per designar el Cap de Bona Esperança.[6]

En l'actualitat es reconeixen deu subespècies:[9]

  • E. c. nebularum (Rudebeck, 1958) - sud-oest d'Angola.
  • E. c. bradfieldi (Roberts, 1928) - nord i centre de Namíbia.
  • E. c. smithersii (Plowes, 1951) - est de Zimbàbue i centre oest de Moçambic.
  • E. c. plowesi (Vincent, 1950) - nord-est de Botswana i sud de Zimbàbue.
  • E. c. limpopoensis (Roberts, 1924) - sud-est de Botswana i Província de Limpopo.
  • E. c. reidi (Shelley, 1902) - centre est de Sud-àfrica, oest de Swazilàndia i nord Lesotho.
  • E. c. basutoensis (Vincent, 1950) - centre de Lesotho i est de Sud-àfrica.
  • E. c. cinnamomea (Lichtenstein, 1842) - centre de Sud-àfrica.
  • E. c. vinacea (Clancey, 1963) - nord-est de la Província del Cap.
  • E. c. capensis (Linnaeus, 1766) - dels sud Namíbia fins al sud-oest de Sud-àfrica.

Anys enrere, E. c. vincenti es considerava també una subespècie però en l'actualitzat la majoria d'autoritats taxonòmiques la consideren una espècie monotípica separada, la Emberiza vincenti.[9][10][11]

Referències

[modifica]
  1. «Sit del Cap». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 28/02/2023(català)
  2. 2,0 2,1 «Cape bunting - Facts, Diet, Habitat & Pictures» (en anglès). Animalia.bio. [Consulta: 1r abril 2023].
  3. W.R.J. Dean. «Cape Bunting». The Atlas of Southern African birds. BirdLife South Africa. Rev. 20/02/2023 (anglès)
  4. «Emberiza capensis (Cape bunting)» (en anglès). Biodiversity explorer, the web of life in southern Africa. [Consulta: 1r abril 2023].
  5. Brisson, Mathurin-Jacques; Martinet, François Nicolas. Ornithologie, ou, Méthode contenant la division des oiseaux en ordres, sections, genres, especes & leurs variétés : a laquelle on a joint une description exacte de chaque espece, avec les citations des auteurs qui en ont traité, les noms quils leur ont donnés, ceux que leur ont donnés les différentes nations, & les noms vulgaires (en fr lat). 3. Vol. 3 Placa 14 fig 4. París: Jean-Baptiste Bauche, 1760, p. 280-282. 
  6. 6,0 6,1 Allen, J.A. «Collation of Brisson's genera of birds with those of Linnaeus». Bulletin of the AMNH ; v. 28, article 27. American Museum of Natural History.
  7. Linné, Carl von. Caroli a Linné ... Systema naturae : per regna tria natura, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). 1. ed.12ª, reformada. Holmiae (Stockholm): Impensis direct. Laurentii Salvii, 1766, p. 310. 
  8. Linné, Carl von; Salvius, Lars. Caroli Linnaei...Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). vol.1. ed.10ª. Holmiae (Stockholm): Impensis Direct. Laurentii Salvii, 1758, p. 176. 
  9. 9,0 9,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Buntings – IOC World Bird List v13.1g» (en anglès americà), 2023. [Consulta: 25 març 2023].
  10. Ryan, Peter; Kirwan, Guy M. «Vincent's Bunting (Emberiza vincenti), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. Arxivat de l'original el 2023-04-04. DOI: 10.2173/bow.vinbun1.01 [Consulta: 4 abril 2023].
  11. «Report: Emberiza capensis vincenti» (en anglès). ITIS. [Consulta: 4 abril 2023].