Vés al contingut

Sit pardalenc de sabana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSit pardalenc de sabana
Ammodramus humeralis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22721147 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasserellidae
GènereAmmodramus
EspècieAmmodramus humeralis Modifica el valor a Wikidata
Bosc, 1792
Distribució

     Zona de distribució

El sit pardalenc de sabana[1] o sit pardalenc de canyar[2] (Ammodramus humeralis) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).

Descripció

[modifica]

El sit pardalenc de sabana és una espècie robusta amb un cap gros i una cua curta, amb una longitud total d'uns 13 cm. Les ales també són curtes i les potes força llargues.[3] Les parts superiors són de color gris marronós amb vetes de negre. El pit i els flancs són grisencs o rosats i les parts inferiors són de color blanc apagat. Té un anell ocular blanc estret i una taca groga a la brida i una altra a la corba de l'ala. El cant és una sèrie aguda però fina de “frases” llastimoses, "iii, telii, tiiiiiii". Aquest ocell és semblant en aparença al sit pardalenc caragroc, però té més groc a la cara i la vocalització és força diferent.[4]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Aquest pardal és originari de la meitat occidental d'Amèrica del Sud. Habita les praderies altes de sabana, però també habita pastures, cerrados, clarianes dels boscos de les terres baixes i turons d'Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Guaiana Francesa, Guyana, Paraguai, Perú, Surinam, Uruguai i Veneçuela.[5] És present a les zones baixes i a altituds de fins a 1.100 m, possiblement més altes al sud de Veneçuela.[4]

Comportament

[modifica]

Un ocell "secret", aquesta espècie s'alimenta a terra i s'esmuny entre la vegetació si se'l molesta.[4] Es pot observar quan canta des d'una perxa elevada o bé s'alimenta en espais lliures a primera hora del matí o vespre.[4] La dieta consisteix en herba i altres llavors i també es mengen petits insectes, sobretot durant l'època de reproducció. El niu té forma de copa i construït a terra amb una pista a través del fullatge que hi condueix.[3]

Taxonomia

[modifica]

Es reconeixen quatre subespècies:[6]

  • A. h. humeralis (Bosc, 1792) des de Colòmbia (excepte nord-est) i Veneçuela (excepte nord-oest) fins les Guaianes i l'est de Brazil.
  • A. h. pallidulus (Wetmore, 1949) nord-est de Colòmbia i nord-oest de Veneçuela.
  • A. h. xanthornus (Gould, 1839) des del sud-est de Perú i nord-est de Bolívia al centre sud de Brasil, Uruguai i centre d'Argentina.
  • A. h. tarijensis (Bond & Meyer de Schauensee, 1939) se Bolívia.

Referències

[modifica]
  1. «Sit pardalenc de sabana». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. «Master Lists – Multilingual Version - IOC World Bird List v14.1» (en anglès americà). IOC. [Consulta: 19 febrer 2024].
  3. 3,0 3,1 Jaramillo, Alvaro «Grassland Sparrow (Ammodramus humeralis), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.graspa1.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy; Brown, William L. The birds of South America (en anglès). 1st ed. Austin: University of Texas Press, 1989, p. 465–466. ISBN 978-0-292-70756-6. 
  5. «Ammodramus humeralis» (en anglès). Llista vermella de la IUCN 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22721147a132007785.en.
  6. Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 9 gener 2024].