Escorxador núm. 5
Aparença
(S'ha redirigit des de: Slaughterhouse-Five)
Slaughterhouse-Five | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | George Roy Hill |
Protagonistes | |
Producció | Paul Monash |
Dissenyador de producció | Henry Bumstead |
Guió | Stephen Geller i Kurt Vonnegut |
Música | Glenn Gould |
Fotografia | Miroslav Ondříček |
Muntatge | Dede Allen |
Productora | Universal Pictures |
Distribuïdor | Universal Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 15 març 1972 |
Durada | 97 min i 103 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Txèquia |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Escorxador-5 |
Gènere | cinema de ciència-ficció, ciència ficció humorística, comèdia, drama, cinema bèl·lic, cinema de ficció especulativa, film antibèl·lic i pel·lícula basada en una obra literària |
Tema | Segona Guerra Mundial |
Lloc de la narració | Nova York |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Escorxador núm. 5 (títol original: Slaughterhouse-Five) és una pel·lícula de 1972, dirigida per George Roy Hill segons la novel·la de Kurt Vonnegut Escorxador-5 (títol original: Slaughterhouse Five or the Children's Crusade), i doblada al català[1]
Argument
[modifica]Adaptació d'una novel·la de Kurt Vonnegut, la intriga de la qual es pot resumir així: un antic soldat estatunidenc, supervivent dels bombardejos de Dresde el 1945, es refugia en els seus records, ja que té el do de viatjar en el temps.[2]
Repartiment
[modifica]Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1972. Gran Premi del Jurat al Festival de Canes
Nominacions
[modifica]- 1972. Palma d'Or
- 1973. Globus d'Or a la millor promesa masculina per Michael Sacks
Música
[modifica]- Música de la pel·lícula composta per Glenn Gould (1932-1982).
- Durant deu setmanes Glenn Gould es posa a disposició de l'estudi Universal sota l'ègida del director George Roy Hill per a la part musical de la pel·lícula.
- La versió final de la pel·lícula implica menys de quinze minuts de música de Bach, la major part simplement repicada de les gravacions de Gould per a Columbia.
- El moviment lent del Concert per a teclat en fa menor de Bach esdevé el tema. Variacions Goldberg: La 25a Variació en sòl menor, subratlla l'encanteri de les imatges de Dresde.
- El final del concert per a teclat en re major, amb Gould al piano acompanya l'escena de l'estació, el concert de Brandebourgs núm. 4 en sòl major serveix de fons sonor en la marxa i per fer el pont entre les dues obres, Gould compon una enginyosa cadència al clavicèmbal. La cadència comença en el moment en què els soldats surten de l'estació sota el cartell «Dresden» i, diverses vegades a la pel·lícula, Gould utilitza el clavicèmbal com a metàfora musical de la ciutat històrica. Grava aquesta seqüència sota la supervisió d'Andrew Kazdin, a Nova York, i dirigeix a partir del clavicèmbal músics del New York Philharmonic.
Referències
[modifica]- Kevin Bazzana Glenn Gould una vida, Edició Boreal, 2003 ISBN 978-2-7646-0342-0
- ↑ esadir.cat. Escorxador núm. 5. esadir.cat.
- ↑ «Slaughterhouse-Five». The New York Times.