The Truman Show
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Peter Weir |
Protagonistes | |
Producció | Andrew Niccol, Scott Rudin, Edward S. Feldman i Adam Schroeder |
Dissenyador de producció | Dennis Gassner |
Guió | Andrew Niccol |
Música | Burkhard Dallwitz, Philip Glass i Wojciech Kilar |
Fotografia | Peter Biziou |
Muntatge | William M. Anderson i Lee Smith |
Productora | Paramount Pictures |
Distribuïdor | UIP-Dunafilm i Vudu |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1r juny 1998 |
Durada | 99 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Los Angeles |
Color | en color |
Pressupost | 60.000.000 $ |
Recaptació | 264.118.201 $ |
Descripció | |
Gènere | cinema de ciència-ficció, comèdia, drama, tragicomèdia, cinema distòpic i ficció distòpica |
Tema | telerealitat i sentit de la vida |
Lloc de la narració | Estats Units d'Amèrica |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
The Truman Show és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Peter Weir estrenada el 1998.
Argument
[modifica]Truman Burbank fa una vida tranquil·la. Casat amb Meryl, infermera, viu a la ciutat paradisíaca de Seaheaven, plena de gent simpàtica i de jardins ben mantinguts. Tanmateix, Truman té ganes de veure el món, de descobrir noves coses, i sobretot de trobar una noia, Sylvia, la mirada de la qual el va embruixar en la seva joventut. Però tot sembla obligar Truman a quedar-se allà on és.
Personatges
[modifica]- Truman Burbank: sense que ell ho sàpiga, és l'estrella de l'emissió The Truman Show des de la seva adopció per la productora quan era encara al ventre de la seva mare. D'altra banda, una part de la seva vida intrauterina i el seu naixement han estat retransmesos en directe. Des de la desaparició del seu pare al mar, té una por blava a l'aigua. Espera deixar Seaheaven per anar a les illes Fiji i trobar Sylvia, una dona amb qui s'ha creuat abans. Però descobrirà que la seva vida no és més que una mentida.
- Meryl Burbank: dona de Truman, que treballa com a infermera a l'hospital de Seaheaven. Coneix Truman a l'institut, després s'acaba casant amb ell. A la pel·lícula, presenta productes de publicitat i sempre està somrient, ja que de fet és actriu i es diu Hannah Gill. Deixa el Truman Show, espantada per Truman i cansada de treballar en aquestes condicions.
- Christof: és el creador, el productor i el realitzador del Truman Show. És ell que dirigeix amb mà de ferro l'emissió des del seu començament, és qui va adoptar Truman entre altres futurs bebès els pares dels quals no volien. Justifica l'emissió amb el pretext de protegir Truman del món exterior.
- Sylvia: coneix a Truman a l'institut amb el nom de Lauren, però ella no té dret a comunicar-se amb ell. Mentre passegen junts per la platja, ella li vol desvelar la veritat sobre ella i sobre l'emissió, en va. Expulsada del programa, Sylvia forma part dels que estan contra el Truman Show. Truman sempre n'ha estat enamorat, vol retrobar-la i ella espera que ell abandoni Seaheaven.
- Marlon: el seu millor amic, però en realitat és un actor anomenat Louis Coltrane.
Repartiment
[modifica]- Jim Carrey: Truman Burbank
- Ed Harris: Christof
- Laura Linney: Meryl / Hannah Gill
- Noah Emmerich: Marlon / Louis Coltrane
- Natascha McElhone: Lauren Garland / Sylvia
- Holland Taylor: La mare de Truman / Alanis Montclair
- Brian Delate: El pare de Truman / Walter Moore
- Peter Krause: Lawrence
- Paul Giamatti: Simeon, director de control
- Philip Baker Hall: Executiu de Network
- Harry Shearer: Mike Michaelson
Premis
[modifica]- 1999
- Globus d'Or al millor actor dramàtic per Jim Carrey
- Globus d'Or al millor actor secundari per Ed Harris
- Globus d'Or a la millor banda sonora original per Burkhard Dallwitz i Philip Glass
Comentari
[modifica]The Truman Show és una pel·lícula que és coneguda per la crítica que fa dels programes de telerealitat contemporanis.[1] Tanmateix, la visió d'un home en un sistema molt poderós, vivint en la ignorància i en la banalitat, no és cosa nova. No obstant això, la pel·lícula no és una simple repetició i planteja preguntes inèdites.
Fonts d'inspiracions de la pel·lícula
[modifica]Truman viu en un món on tot és organitzat per una sola persona (el director), un món orwellià a prop de 1984 i del seu Gran Germà. Però es tracta també d'un home (a priori) tranquil que dubta a poc a poc de la realitat. El que l'acosta de la novel·la de Philip K. Dick El Temps desarticulat del qual reprèn la idea de partida.[2] Per acabar, la recerca de la realitat de Truman ens evoca Matrix pel biaix de l'Al·legoria de la caverna, i per certs elements a la sèrie The Prisoner. «Truman» és un homònim de true man, que significa en anglès «l'home veritable» o «l'home vertader».[3] Al començament de la pel·lícula, certs «figurants» deixen entendre que es tractaria d'una experiència per veure com reaccionaria de debò un home en el moment de situacions dignes d'una sèrie de televisió, com la falsa desaparició del seu pare.
Anàlisi de la pel·lícula
[modifica]Aquesta pel·lícula denuncia la vida de Truman amb un to de comèdia, més que de ciència-ficció. És tancat en un món on una sola persona ho controla tot (el director). Aquest és col·locat tot dalt de l'estudi, a la lluna. S'hi pot doncs veure una al·legoria de Déu totpoderós.[4]
D'altra banda, l'amo de Truman sembla també ser l'espectador i la publicitat.[5] En efecte, l'espectador determina per la tria la seva cadena del futur del programa i, per tant, del de Truman. Però la publicitat té també un paper molt important en la seva vida. Els seus parents se li adrecen regularment utilitzant eslògans publicitaris.
L'omnipresència de les càmeres i la presència d'actors aconsegueixen una atmosfera sufocant, prop del Big Brother. El realitzador té tots els poders sobre la vida de Truman. Quan Truman decideix anar-se'n de la ciutat en vaixell, s'adona que és «tancat», i que el cel de l'horitzó és de fet una paret pintada. Troba una porta per sortir de l'immens estudi. El realitzador li parla llavors, com ho faria Déu, per una veu que baixa del cel i li revela la realitat, després li proposa quedar-se per evitar sofrir les dificultats del món exterior. Tanmateix, Truman s'atura. Aquesta part de la pel·lícula és un elogi a la llibertat de pensament i de decisió. Aquest costat recorda el llibre Un món feliç d'Aldous Huxley, amb el mateix combat entre d'un costat una vida controlada, vigilada, però sense riscs, i de l'altre la llibertat i els seus problemes inherents. Per acabar, la pel·lícula sembla també tractar de l'impossible control total dels individus. La seva fugida no és deguda a una voluntat de descobrir el món, ja que té por, i al desig boig per una dona que amb prou feines coneix.[6] Per aquesta història, aquesta pel·lícula és prop de la novel·la 1984, ja que és també l'amor que provoca la rebel·lió.
Referències
[modifica]- ↑ [«The Truman Show: movie review (francès)». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 22 març 2010]. The Truman Show: movie review (francès)]
- ↑ Crítica de Chronicart Arxivat 2006-03-07 a Wayback Machine. o Críticas de panoram-cinéma
- ↑ Crítics de panoram-cinéma
- ↑ «Destacar igualment la magnífica actuació d'Ed Harris com un gran manitú creient-se Déu» Pascal Faber a dvdrama Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
- ↑ «zoom-Cinema .fr: Cinéma, Séries TV, Vidéos, Actualités, DVD ... L'essentiel rien que pour vous ! | zoom-Cinema.fr» (en francès). Arxivat de l'original el 2017-12-30. [Consulta: 30 desembre 2017].
- ↑ « Una història d'amor impossible» Panorama-Cinéma