Slava
| |||
| Tipus | dia festiu festivitat eslava  | ||
|---|---|---|---|
| Cultura | culture of Bulgaria (en)  | ||
| Estat | Sèrbia | ||
| Patrimoni cultural | |||
| Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat | |||
| Data | 2014 | ||
| Identificador | RL/01010 | ||
|
| |||
| Inventory of Intangible cultural heritage of Serbia (en) | |||
| Data | 2012 | ||
| Identificador | 1 | ||
Slava (en ciríl·lic Слава) és una tradició cristiana ortodoxa sèrbia on es glorifica el sant patró d'una família, d'una vila o fins i tot d'una ciutat. La paraula slava es podria traduir com a «glòria» o «lloança». La cerimònia va ser inscrita com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 27 de novembre de 2014.[1]
El costum s'associa amb els serbis, que la consideren una característica específica de la seva cultura. Aquest costum també es troba entre cristians ortodoxos de Macedònia del Nord, parts de Bulgària, i també de vegades, amb un altre nom, entre croats, albanesos catòlics, grecs i russos que, abans de la revolució de 1917, també la practicaven amb la mateixa regularitat que els serbis.[2][3][4]
Orígens
[modifica]La tradició és un important marcador ètnic de la identitat sèrbia, que consideren la Slava com el seu dia més important i solemne.[5][6] Hi ha dues teories que expliquen la pràctica de la Slava entre els serbis. Segons alguns autors la Slava és una tradició que es remunta a les creences religioses politeistes eslaves; a la mitologia eslava i pràctica quotidiana de la religió, cada família tenia el seu déu patró, igual que els grecs i romans. Segons d'altres, el serbis van adoptar la tradició de Slava en el moment de la seva conversió al cristianisme a la fi del segle ix: haurien triat un sant de manera individual o col·lectiva, mitjançant el bateig.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «La Slava, célébration de la fête du saint patron de la famille». UNESCOPRESS. UNESCO. [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ Batakovic, 2005, p. 8.
- ↑ Jovan F. Trifunovski. «Породична слава и сличне славе у охридско-струшкој области» (en serbi). Bulletin of the Ethnografical Institute SASA, vol XLV. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ Petko Hristov. «За пропагандната употреба на празника» (en búlgar). Literature Network.
- ↑ AA.VV., 2002, p. 70.
- ↑ Jaes Falicov, 1991, p. 219.
- ↑ «La Slava, célébration ancestrale orthodoxe». Orlovi. Orlovi.com. Arxivat de l'original el 2010-12-16. [Consulta: 9 febrer 2016].
Bibliografia
[modifica]- AA.VV. «Ethnologia Balkanica». Journal of Southeast European Anthropology, 6, 2002. ISSN: 1111-0411.
- Batakovic, Dusan T. Histoire du peuple serbe. Lausanne: Editions l'Age d'Homme, 2005. ISBN 978-2825119587.
- Jaes Falicov, Celia. Family Transitions. Nova York: The Guilford Press, 1991. ISBN 978-0898624847.
