Slava Raškaj
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (hr) Slavomira Friderika Olga Raškaj 2 gener 1877 Ozalj (Croàcia) |
| Mort | 29 març 1906 (29 anys) Stenjevec (Croàcia) (en)  |
| Causa de mort | tuberculosi |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupació | pintora |
| Gènere | Retrat |
| Moviment | Impressionisme |
| |
Slava Raškaj (Ozalj, 2 de gener de 1877 - Stenjevec, 29 de març de 1906) va ser una pintora croata, considerada com la millor aquarel·lista croata de finals de segle xix i principis del segle xx. Sorda de naixement, Raškaj va estudiar a Viena i Zagreb, on la seva mentora va ser el reconegut pintor croat Bela Čikoš Sesija. En la dècada del 1890, les seves obres van ser exhibides a tot Europa, fins i tot a l'Exposició Universal de París de 1900.
Quan va complir vint anys, Raškaj va ser diagnosticada amb depressió aguda, i va ser institucionalitzada durant els últims tres anys de la seva vida abans de morir el 1906 per tuberculosi a Zagreb. El valor del seu treball va ser en gran part passat per alt pels historiadors de l'art en les dècades següents, però a finals de la dècada del 1990 i principis de la dècada del 2000, l'interès en el seu treball es va revifar.
Biografia
[modifica]Friderika Slavomira Olga Raškaj va néixer el 2 de gener de 1877 en una família de classe mitjana (la seva mare Olga dirigia l'oficina de correus local, que era en aquell moment una posició administrativa prestigiosa) a la ciutat d'Ozalj a l'actual Croàcia (en aquell moment era el Regne de Croàcia-Eslavònia, una subdivisió dins d'Àustria-Hongria). Olga li agradava pintar en el seu temps lliure i va transmetre el seu amor per les arts molt d'hora a les seves filles Slava i Paula (Paula més tard va treballar com a mestra d'escola a Orahovica i també va continuar pintant de manera casual en l'edat adulta).[1]
Quan va cumplir els vuit anys, Raškaj va ser enviada a Viena per inscriure's en una escola per a persones sordes, on va aprendre a dibuixar. Els seus dibuixos d'aquest període representen principalment motlles d'escultures clàssiques dibuixades amb llapis o tinta (dos d'aquests dibuixos van sobreviure i s'exhibeixen al Museu de l'Escola Croata, a la Plaça de la República de Croàcia a Zagreb). Durant la seva estada a Viena, també va aprendre alemany i francès, i en els últims anys va passar a les tècniques d'aquarel·la i guaix abans de tornar a Ozalj en 1893.
Al seu retorn, el mestre d'escola local Ivan Muha-Otoić va notar el seu talent artístic i va instar als seus pares a enviar-la a Zagreb per rebre més classes d'art al taller del reconegut pintor Vlaho Bukovac el 1895 (ja que Bukovac era amic de Muha-Otoić). Un cop a Zagreb, Bukovac es va negar a ajudar-la, però després Bela Čikoš Sesija la va acollir i va començar a instruir-la en el seu propi estudi el 1896. Va passar els següents anys treballant amb Sesija: vivia en el que llavors era l'Institut Estatal per a Nens (Zemaljski Zavod za odgoj gluhonijeme djece) al carrer Ilica, i ella va utilitzar un dipòsit de cadàvers local com el seu estudi (mentrestant, el seu antic mestre de Ozalj Ivan Muha-Otoić es va convertir en director de l'Institut el 1895).[2]
-
Flors, c. 1890 -
Lliris d'aigua, 1890 -
Somiant a l'atelier de l'antic dipòsit de cadàvers, 1897
El repertori de Raškaj era peculiar en aquest moment; pintava pintures macabres de natura morta, aquarel·les amb objectes inusuals, com una estrella de mar, una capsa de joies de plata, i encara més interessants, parells d'objectes com una rosa vermella i un mussol, o una llagosta i un ventall.
-
Vera Papić, la sordmuda del poble, 1897 -
Tres cérvols prop del poble, 1897 -
Vista des del turó de Samobor, 1897
A finals de la dècada del 1890, va començar a pintar en plein air, representant escenes a l'aire lliure del Jardí Botànic de Zagreb, el Parc Maksimir i altres parcs de la ciutat, amb tons i colors una mica més clars. El 1899 va tornar a la seva ciutat natal d'Ozalj i va continuar pintant a l'aire lliure, el que també era inusual en aquest moment. Les seves pintures més valuoses van ser creades en la dècada del 1890, incloent obres com Autoretrat, Primavera a Ozalj, El molí vell i altres. Les seves obres es van exposar públicament per primera vegada al Pavelló de les Arts de Zagreb poc després de la seva obertura el 1898,[3] on es van presentar sis de les seves aquarel·les juntament amb les obres de reconeguts pintors com Menci Klement Crnčić i Vlaho Bukovac. Les seves pintures també es van exhibir a Sant Petersburg, a Moscou i en l'Exposició Universal de París de 1900, on es van exhibir cinc dels seus pintures.
-
Dia plujós als turons de Samobor, 1897 -
Una vista d'Osalj, 1898 -
Noia, 1900 -
Estudi d'un cérvol del zoo de la comtessa Keglević al parc Lobor, 1906
El 1900 van començar a aparèixer els primers símptomes de depressió. Va ser hospitalitzada, però poc després va ser donada d'alta i va rebre atenció domiciliària. No obstant això, la seva condició es va deteriorar encara més i Slava va ser finalment institucionalitzada en un hospital psiquiàtric en Stenjevec el 1902 a causa de la depressió crònica, l'agressió i altres símptomes psicològics. Va deixar de pintar per complet en els seus últims anys i va morir el 29 de març de 1906 a causa de la tuberculosi.
Selecció d'obres
[modifica]- Stablo u snijegu (Arbre en la neu).
- Rano proljeće (Principis de primavera).
- Proljeće u Ozlju (Primavera en Ozalj).
- Zimski pejsaž (Paisatge d'hivern).
- Lopoči (Lliris d'aigua).
El seu llegat
[modifica]La primera exposició dedicada al seu treball va tenir lloc el 1957 a Zagreb. Les seves aquarel·les impressionistes pintades després de 1900 són considerades entre les millors de l'art croat.[3]
Una pel·lícula croata sobre la seva polèmica relació amb Sesija titulada 100 minuts de glòria dirigida per Dalibor Matanić va ser estrenada el 2004,[4][5] i es va inaugurar una gran exposició retrospectiva amb 185 de les seves obres a la Galeria Klovićevi Dvori a Zagreb, entre maig i agost de 2008.
Al desembre de 2000, el Banc Nacional de Croàcia va emetre una moneda commemorativa de plata amb la imatge de Slava Raškaj,[6] en la seva sèrie «Dones Famoses de Croàcia» (Znamenite Hrvatice), juntament amb l'escriptora infantil Ivana Brlić-Mažuranić i la noble de segle vii Katarina Zrinska.
El Centre Educatiu Slava Raškaj, a Zagreb, s'especialitza en l'educació pràctica i professional inclusiva per a estudiants sords i amb discapacitats de comunicació.[7]
Referències
[modifica]
- ↑ Ožegović, Nina «Sjaj genijalne slikarice (La glòria d'una genial artista)» (en croat). Nacional, 654, 26-05-2008. Arxivat de l'original el 2012-05-23 [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Josip Medved s učenicima prvog zavoda za gluhonijeme u Zagrebu (Josip Medved amb estudiants del primer institut de sords i muts de Zagreb)» (en croat). Croatian School Museum. Arxivat de l'original el 2012-03-13. [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Slava Raškaj» (en anglès). AWARE Women artists / Femmes artistes.
- ↑ «Sto minuta slave (Cent minuts de glòria)» (en croat). Dalibor Matanic. Arxivat de l'original el 2012-09-03. [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «100 Minutes of Glory (2004)» (en anglès). Internet Movie Database.
- ↑ «Slava Raškaj» (en croat). Banc Nacional de Croàcia. Arxivat de l'original el 2013-12-06. [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Centar (El centre)» (en croat). Centar za odgoj i obrazovanje "Slava Raškaj" Zagreb. Arxivat de l'original el 2014-01-03. [Consulta: 20 setembre 2020].