Smalahove
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| Altres noms | Smalehovud Skjelte |
| País d'origen | Noruega  |
| On es menja | Vestlandet (Noruega) |
| Detalls | |
| Tipus | plat de xai |
| Ingredients principals | Cap d'ovella |
L'smalahove (de smale, «ovella»; i hove, forma dialectal de hovud, «cap»),[1] també conegut com a smalehovud o skjelte, és un plat típic de Vestlandet (Noruega) consistent en un cap d'ovella bullit o cuit, servit originalment abans de Nadal.[2] Per preparar-lo es cremen la pell i la llana del cap, s'extreu el cervell, el cap es sala, de vegades es fuma, i s'asseca. Durant tres hores es cou o bull i se sol acompanyar amb colinap i patates, així com amb Akvavit. En algunes preparacions, el cervell no s'extreu, es cuina amb la resta del cap i després es menja amb una cullera.[3] Originalment l'smalahove era un menjar de pobres, però avui en dia es considera una delícia.
Una ració de smalahove consisteix habitualment en mig cap de l'animal. L'ull i l'orella solen ser les primeres parts a consumir-se, ja que són les parts més greixoses i és millor menjar-se-les calentes.
Des del 1998, la directiva europea prohibeix cuinar smalahove amb el cap d'ovelles adultes,[4] a fi d'evitar la propagació de la tremolor, una malaltia degenerativa que afecta ovelles i cabres, encara que no sembla que es pugui transmetre als humans. Ara per ara només està permès cuinar-lo amb caps d'anyell.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Bokmålsordboka/Nynorskordboka» (en noruec). Universitetet i Oslo & Språkrådet. Arxivat de l'original el 28 d’abril 2012. [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ «Førjulsmat for tøffinger» (en noruec). Opplysningskontoret for egg og kjøtt. Arxivat de l'original el 3 de setembre 2012. [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ Hopkins, Jerry; Bourdain, Anthony; Freeman, Michael. Extreme cuisine: the weird & wonderful foods that people eat. Tuttle Publishing, 2004, p. 93. ISBN 978-0-7946-0255-0.
- ↑ Skogstrøm, Lene «Nye EU-regler fra 1. januar 1998 skal hindre smitte av skrapesyke og kugalskap: Vil koste flere hundre millioner» (en noruec). Aftenposten, 05-08-1997, p. 3.