Societat Cooperativa Limitada del Camp l'Arbequina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Cèsar Martinell i Brunet | |||
| Construcció | segle xx | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Arbeca (Garrigues) | |||
| Localització | C. Lleida, 36 - c. Santiago Russinyol | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 9 març 2017 | |||
| Id. IPAC | 13834 | |||
_-_1.jpg)
La Societat Cooperativa Limitada del Camp l'Arbequina és un edifici industrial del municipi d'Arbeca (Garrigues) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És una edificació similar a les construccions projectades per a altres indrets de la zona. Avui ha sofert moltes modificacions i en resta com a element original la façana amb l'arc que aporta llum a l'interior.[1]
És un edifici de tipus agrícola similar als existents en la comarca, amb idèntica funcionalitat, alguns d'ells projectats també per Cèsar Martinell i Brunet. És una nau treballada amb pedra i obra vista o ceràmica cuita, tractada tota ella com un element ornamental. La part baixa és de pedra irregular i la superior, d'obra vista. A la façana principal destaca el gran finestral d'arc de mig punt, subdividit per pilarets verticals. La façana posterior (abans l'entrada principal era pel carrer de Lleida, però arran de les ampliacions i el canvi de funcionalitats, es va traslladar al carrer Santiago Russinyol) té a la planta baixa finestres d'arc rebaixat, dividides també verticalment per pilarets; el mateix patró se segueixen a les façanes laterals.[1]
La coberta és sostinguda per encavallades de fusta i la teulada és a dues aigües.[1] Les construccions annexes són de maó i arrebossat amb coberta de teula i fibrociment.[1]
Història
[modifica]Aquest sindicat tracta actualment amb oli, cereals i ametlles, però als seus inicis només tenia oli i adobs. Entre el 1950 i 1959 s'introdueix el treball del vi, ja que era un sector amb molta força tot i que avui ja no hi ha producció.[1]
El molí primitiu procedia d'una altra cooperativa anomenada L'obrera, un molí antic. No és fins als darrers anys de la dècada dels setanta que es transformà la fàbrica, incorporant-hi una nova maquinària del tipus anomenat contínua.[1]
Entre els anys 1969-1970 es feu un magatzem nou destinat als adobs; el 1972 van col·locar quatre sitges que shan anat ampliant fins a arribar a les vuit. En aquesta mateixa època també es va crear un nou espai per eixugar el panís i, entre 1974-1975, es va aixecar el magatzem de selecció de llavor.[1]
Referències
[modifica]