Society for Ethnomusicology
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | SEM  |
| Tipus | organització sense ànim de lucre societat científica organització musical |
| Indústria | educació terciària |
| Camp de treball | etnomusicologia |
| Forma jurídica | associació 501(c)(3) |
| Història | |
| Creació | 1955 |
| Localització dels arxius | |
| Activitat | |
| Ocupació dels membres | etnomusicòleg |
| Membre de | National Humanities Alliance American Council of Learned Societies (1966–) |
| Membres | 1.900 (2010) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Propietari de | |
| Indicador econòmic | |
| Ingressos totals | 531.273 $ (2019) |
| Lloc web | ethnomusicology.org |
Localització geogràfica  | |
The Society for Ethnomusicology (SEM) és la societat més gran del món dedicada al camp de l'etnomusicologia, que fou fundada l'any 1955. Té la seu als Estats Units i disposa d'un nombre molt important de membres internacionals. El 2010 disposava de 1900 membres personals i 850 membres institucionals. Les seves conferències i publicacions inclouen estudis de tot tipus de músiques des de pràcticament qualsevol perspectiva, però destaquen les tradicions populars i vernaculars i, des de finals del segle xx, les no tradicionals i occidentals, així com també l'estudi de totes les músiques des de la perspectiva de l'antropologia i d'altres ciències socials. En aquest sentit, la SEM ha evitat subscriure's a una definició específica d'etnomusicologia.[1]
La Society for Ethnomusicology és, juntament amb el Consell Internacional de Música Tradicional i el Fòrum Britànic d'Etnomusicologia, una de les tres principals associacions internacionals d'etnomusicologia. La seva missió és promoure la investigació, l'estudi i la interpretació de la música en tots els períodes històrics i contextos culturals.[2]
Fundada oficialment el 1955, els seus orígens es remunten a novembre de 1953 quan, en el context de la reunió anual de l'Associació Antropològica Americana de Filadèlfia, s'aconseguí un acord informal entre Willard Rhodes, David McAllester i Alan Parkhurst Merriam.[3] Tots tres van viatjar junts a la reunió anual de la American Musicological Society a New Haven per obtenir el suport del musicòleg Charles Seeger en el seu esforç per crear una nova societat acadèmica. Aquesta reunió va suposar el llançament del Ethno-musicology Newsletter, la primera publicació en sèrie dedicada a l'etnomusicologia, que conté notes sobre projectes de recerca de camp actuals, una bibliografia i una llista d'enregistraments d'interès per a la naixent disciplina. La primera reunió anual de la societat va ser a Filadèlfia, el setembre de 1955. Al llarg de les dècades, The Society for Ethnomusicology va crear un entorn que permetia als estudiosos publicar i presentar els seus treballs des del camp, comunicar-se millor i connectar-se amb els companys investigadors i ofereix oportunitats de lideratge per a aquells que s'esforcin per millorar el camp de l'etnomusicologia.[4]
Actualment, la societat publica un butlletí trimestral, una revista trimestral titulada Etnomusicology, amb les seves corresponents seccions de bibliografia, discografia, filmografia, videografia. Organitza una conferència internacional anual i més d'una dotzena de conferències regionals, i manté un lloc web actiu, oferint més d'una dotzena de premis per a beques i serveis, com ara el premi Jaap Kunst al millor article publicat en aquest camp.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Nettl, Bruno «Society for Ethnomusicology (SEM)». Grove Music Online. Oxford University Press. DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.article.A2257337 [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ «The Society for Ethnomusicology». Society for Ethnomusicology. [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ Merriam, Alan «Introduction». Ethno-musicology Newsletter, Núm. 1, 1953, pàg. 1-2.
- ↑ Nettl, Bruno «We’re on the Map: Reflections on SEM in 1955 and 2005». Ethnomusicology, Núm. 50, 2006.
- ↑ «Jaap Kunst Prize». Society for Ethnomusicology [Consulta: 3 febrer 2020].