Solanda
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Possessió  | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Ús | residència | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bon estat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Joan (Mallorca) | |||
| ||||
| Catàleg | SR-9 (Catàleg de patrimoni de Sant Joan, , ) | |||
Solanda és una possessió situada al municipi de Sant Joan (Mallorca), envoltada per les terres de sa Tortuga, sa Pleta d'en Monjo, Meià i es Coste. El topònim apareix documentat per primera vegada al Llibre del Repartiment de Mallorca (1232), on consta com alqueria Solanda, amb una extensió de 8 jovades. En aquell moment, fou concedida al cavaller Ferran Pérez de Pina.
Etimologia
[modifica]Segons el filòleg Joan Coromines, el topònim té un origen mossàrab i derivaria del llatí imago solandam, que significaria "imatge usada per consolar-nos". Aquesta interpretació vincula Solanda amb el santuari de Nostra Senyora de Consolació, reforçada per una llegenda popular que afirma que la Mare de Déu de Consolació fou trobada a Solanda per un esclau musulmà porqueret.[1] Malgrat tot, cal considerar que la devoció cap aquesta Mare de Déu a l'esmentat santuari no s'inicia fins a l'edat moderna.
Història
[modifica]Durant la Revolta Forana (1450), la possessió fou saquejada en diverses ocasions, i els revoltats, liderats per Pere Mascaró, hi allotjaren tropes i s'endugueren blat i ordi cap a Inca. Durant la revolta de les Germanies (1521), els propietaris de Solanda foren perseguits pels agermanats. Malgrat això, alguns pagesos santjoaners amagaren la senyora Sales per protegir-la.[2]
Del segle xvi al segle xix, Solanda es destacà com una gran explotació agrícola dedicada a la vinya, cereals i ramaderia ovina, amb terres com es Camps, es Puig des Frare i sa Sort des Pou, a més de comptar amb cases amb un celler i un molí de sang. Inicialment, pertanyia a famílies com els Togores, Sales i Verí, però al segle xvii es dividí entre diversos propietaris, com Jerònia d'Olesa i Armengol i Antoni de Verí. Al segle xviii, continuava sent productiva, amb una renda anual significativa, però al segle xix es renovaren les edificacions i es parcel·là la possessió, procés iniciat per Manuel Ferrandell el 1841, amb terres adquirides majoritàriament per santjoaners.[2] El 1995, amb 18 quarterades, pertanyia a la família Oliver, parents de la possessió d'Els Calderers.[3]
Descripció
[modifica]La possessió està disposada en forma de "L" al voltant d’una carrera central, amb un buc principal d’habitatge i edificacions auxiliars per a ús agrícola i ramader. L'habitatge té dues plantes i dues crugies, amb façanes paredades en verd i esgrafiades per simular carreus, cadenes cantoneres de marès, i una coberta a quatre vessants. Hi destaca un portal de llinda flanquejat per finestres balconeres i dos fumerals de llivanya. Les edificacions auxiliars, també paredades en verd, inclouen un edifici d'estables i pallisses amb arcs carpanells i obertures atrompetades, i altres construccions annexes com un antic corral. A la carrera hi ha un pou amb coll quadrangular, brancals de marès formant un arc apuntat i abeuradors laterals.[4]
Patrimoni i llegendes
[modifica]Un dels elements més destacats de la possessió és el pou de Solanda, situat davant les cases, que data de l'època islàmica. La possessió ha donat nom al comellar i al puig de Solanda (214 m), també conegut com des Castellots.[2]
Les llegendes locals atribueixen a la Mare de Déu de Consolació una preferència per restar a Solanda. Els santjoaners només haurien aconseguit mantenir-la al santuari mitjançant l'ús d’una peanya feta amb llenyam d'una olivera de la possessió.[2]
Referències culturals
[modifica]Cecília de Solanda és un drama escrit pel poeta i dramaturg mallorquí Guillem Colom, ambientat a la possessió de Solanda i al Palau Reial de Sineu durant la Revolta Forana. L'obra, basada en la història local de la comarca, combina elements històrics i ficticis per narrar un drama amb arrels en la tradició de l'Escola Mallorquina. Fou estrenada el 22 d'abril de 1945 al teatre de Sant Joan amb actors amateurs del poble, gràcies a la implicació de Francesc Oliver, fundador de la revista Documenta, que impulsà la producció. Per a l'estrena, es comptà amb el suport tècnic d'especialistes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, que van col·laborar en la indumentària i escenografia.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ Coromines, Joan. «Solanda». A: Onomasticon Cataloniae. vol. i. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 264-265. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Solanda» (PDF). Damunt Damunt, 66, 11-1996, pàg. 14-15 [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ Canuto Bauçà, Francesc. «Els Oliver dels Calderers, una nissaga d'arrendadors (segles XVIII-XX)». A: La família Oliver dels Calderers. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines. ISBN 84-933074-0-8.
- ↑ Gabinet d'Anàlisi Ambiental i Territorial. Catàleg de protecció del patrimoni històric de Sant Joan (PDF). II, novembre 2011, p. 50 [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ «40é aniversari de l'obra Cecília de Solanda» (PDF). Sant Joan, 161, 26-04-1985, pàg. 3 [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ «Primera muestra de adhesión del pueblo de San Juan al centenario patronal de Sineu» (PDF) (en castellà). San Marcos [Sineu], 5, 22-12-1946 [Consulta: 27 novembre 2024].