Soldat blau
| Soldier Blue | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ralph Nelson |
| Protagonistes | |
| Producció | Gabriel Katzka Harold Loeb |
| Guió | Theodore V. Olsen (novel·la Arrow in the Sun) John Gay (adaptació) |
| Música | Roy Budd |
| Fotografia | Robert B. Hauser |
| Distribuïdor | AVCO Embassy Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1970 |
| Durada | 112 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color  |
| Format | 2.35:1 |
| Descripció | |
| Gènere | western, cinema bèl·lic i drama |
| Lloc de la narració | Colorado |
          
| |
Soldat blau (títol original en anglès: Soldier Blue) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ralph Nelson, estrenada el 1970. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Una columna de l'exèrcit americà que escorta un important comboi de fons és atacada pels xeienes. La batalla vira a la massacre: els militars són despietadament exterminats. Només sobreviuen un jove soldat acabat d'incorporar, Honus Gent, i Cresta Maribel Lee, abans presa pels Cheyennes, deixada anar pel cap de la tribu (que el tenia presa com a dona), amb l'objectiu de reunir-se amb el seu promès, un oficial d'estat major.
La parella decideix arribar a Fort Reunion, però per això ha de travessar una comarca salvatge i hostil. Honus Gent es mostra poc experimentat i maldestre, mentre la jove li ensenya el saber que té dels indis i li explica sense èxit que l'atac de la comitiva militar era un acte de defensa contra el genocidi del qual els Cheyennes són víctimes des de fa almenys dos anys (època de la seva arribada a la tribu); a més els indis tenen necessitat de l'or escortat per comprar armes. Al final de les seves peripècies, Honus Gent descobreix la legitimitat de les paraules de Cresta: la massacre indicible del poble indi on havia viscut Cresta amb el seu marit cheyenne per l'exèrcit americà.[2]
La pel·lícula retorna a la història de la massacre de Sand Creek, Colorado, el 29 de novembre 1864, per set-cents homes de la Cavalleria de Colorado. Els soldats van assassinar moltes dones i nens, van prendre un centenar de cabelleres i van cometre de nombroses violacions i mutilacions.
La violència insostenible de certes escenes (prohibida als menors de 13 anys) caracteritza aquesta pel·lícula on, per primera vegada, la cavalleria americana hi és mostrada, no com un exèrcit d'herois, sinó com una colla de bàrbars cruels, covards i sanguinaris. El to violentament antibel·licista de la pel·lícula s'inscriu a més a més en un context on la guerra del Vietnam, viscuda diàriament a través dels reportatges televisats, provoca vives discussions al si de l'opinió americana (Massacre de My Lai).
Repartiment
[modifica]- Candice Bergen: Cresta Maribel Lee
- Peter Strauss: Honus Gent
- Donald Pleasence: Isaac Q. Cumber
- John Anderson: Coronel Iverson (àlies coronel John Chivington a la història)
- Jorge Rivero: Spotted Wolf
- Dana Elcar: Capità Battles
- Bob Carraway: Tinent McNair
- Martin West: Tinent Spingarn
- James Hampton: Soldat ras Menzies
- Mort Mills: Sergent O'Hearn
- Jorge Russek: Running Fox
- Aurora Clavel: India (amb el nom d'Aurora Clavell)
- Ralph Nelson: Agent Long (amb el nom d'Alf Elson)
- Marco Antonio Arzate: Guerrer Kiowa
- Ron Fletcher: Tinent Mitchell (no surt als crèdits)
- Conrad Hool: Tinent (no surt als crèdits)
- Lance Hool: Guardia (no surt als crèdits)
- Barbara Turner: Mrs. Long (no surt als crèdits)
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. Soldat blau. esadir.cat.
- ↑ «Soldier blue». The New York Times.