Solothurn S-18/1100

Canó Antitancs Solothurn S-18/1100 de 20 mm
	Un canó Antitancs Solothurn S-18/1100 de 20 mm al Museum Altes Zeughaus Solothurn, en Suïssa
Tipus	anti-materiel rifle (en) i fusell antitanc
País d'origen	Suïssa
Història de servei
En servei	Des de 1936
Guerres	Segona Guerra Mundial
Història de producció
Dissenyada	1936
Especificacions
Pes	54,7 kg
Munició	QF 20×138mmB Solothurn S-18/100; Solothurn S-18/1000;
Calibre	20 mm
Sistema de tret	Tir selectiu
Velocitat de la bala	750 m/s
Carregador	Carregador de 5 o 10 bales
Mires	De ferro, Antiaèria o Tel·lescòpica (de 2,5 augments)

El Solothurn S-18/1100 era una arma antitancs de 20 mm dissenyada a Suïssa, i utilitzada en la Segona Guerra Mundial per un gran numero de països.

Com a resultat de la derrota de les Potències Centrals durant la Primera Guerra Mundial i el següent Tractat de Versalles, es va prohibir a Alemanya desenvolupar noves armes. Per a poder seguir dissenyant i venent noves armes, algunes marques d'armes alemanyes van obrir subsidials a països estrangers o van comprar moltes accions per a controlar algunes marques d'altres països. Una de les marques era la companyia suïssa de Solothurn, que va ser comprada per la marca alemanya de Rheinmetall.

El S-18/1100 va començar sent una variant de tir sel·lectiu de la versió anterior del fusell antitancs S-18/1000. Com a resultat de la seva potent munició, el S-18/1100 tenia un enorme retrocés. Endemés, la seva llargada i pes feien que le seu transport fos molt difícil, i per això, aquesta arma disposava d'una carreta de dues rodes per al seu transport. Una vegada col·locat en posició, l'arma podia ser disparada des de la carreta de transport o desmuntada i disparada des d'un bipode per al seu ús antitancs. En el seu paper antitancs era capaç de penetrar entre 15 i 18 mm a una distància d'uns 300 metres, amb un angle de 30°. Podia penetrar fins a 40 mm de blindatge a 100 metres a 90°, i a 300 metres (també a 90°) podia penetrar 35 mm.^{[cal citació]} A part de poder ser utilitzat com a arma antitancs, l'arma es podia montar en una montura que permetia una elevació molt alta, per funcionar així com a arma antiaèria lleugera.

Servei

A part d'haver sigut utilitzada per les forces de Suïssa, també va ser utilitzat per les tropes d'Hongria com a Tankbuchse, a Itàlia com a Fucile anticarro, a l'Alemanya Nazi com a 2 cm PzB785(s) i a Holanda com a Geweer tp 18-1100. Les armes capturades pels alemanys van rebre la designació 2 cm PzB785(h) (els holandesos) i 2 cm PzB785(i) (els italians).^{[cal citació]}

Vegeu també

Referències