Somali
Af-Soomaali, اف صومالِ i 𐒖𐒍 𐒈𐒝𐒑𐒛𐒐𐒘 | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 16.200.000 (2019 ) |
Autòcton de | Djibouti, Regió Àfar, Dire Dawa, Oròmia, Regió Somali, Comtat de Garissa, Mandera County (en) , Comtat de Wajir i Somàlia |
Estat | Djibouti, Etiòpia, Kenya, Somàlia i Somalilàndia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües cuixítiques llengües cuixítiques orientals cuixític oriental de les Terres Baixes llengües omo-tana llengües macrosomalis Somali languages (en) | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí, Wadaad's writing (en) i Osmanya (en) |
Codis | |
ISO 639-1 | so |
ISO 639-2 | som |
ISO 639-3 | som |
Glottolog | soma1255 |
Linguasphere | 14-GAG-a |
Ethnologue | som |
ASCL | 9208 |
IETF | so |
El somali[1] és una llengua afroasiàtica pertanyent a la branca cuixítica que es parla a Djibouti, Etiòpia, Kenya, Somàlia i Tanzània. La zona on es parla se situa entre la regió compresa entre l'est del riu Omo i el llac Turkana. A partir del segle xv es començà a estendre cap a l'oest i cap al sud.[2]
El somali es parla sobretot a Somàlia, Somalilàndia i Puntlàndia (separades de Somàlia el 1991 i 1998, respectivament, però encara no gaudeixen de reconeixement internacional) Etiòpia, Djibouti i l'est de Kenya. Les comunitats somalis al voltant del món inclouen països de l'Orient Mitjà, Europa, Amèrica del Nord i Austràlia. És la llengua oficial de Somàlia i les seves regions.
La llengua somali s'escriu oficialment amb l'alfabet llatí tot i que l'alfabet àrab i diverses escriptures somalis com l'osmanya, la kaddare i el borama s'utilitzen de manera informal.[3][4]
Classificació
[modifica]Somali es classifica dins de la branca cusítica de la família afroasiàtica, concretament, Cuixític oriental de les Terres Baixes.[5] La somali és la més ben documentada de les llengües cuxítiques,[6] amb estudis acadèmics de la llengua que es remunten a finals del segle xix.[7]
Distribució geogràfica
[modifica]El somali es parla a les zones habitades de Somàlia, Djibouti, Etiòpia, Kenia, Iemen i per membres de la diàspora somali. També és parlada com a llengua adoptiva per uns quants grups ètnics minoritaris i individus a les regions de majoria somali.
El somali és la llengua cusítica més parlada a la regió seguida de l'oromo i l'àfar.[8]
El 2019, hi havia aproximadament 21,8 milions de parlants de somali, repartits a la Gran Somàlia dels quals uns 7,8 milions residien a Somàlia.[9] S'estima que la llengua és parlada per un 95% dels habitants del país,[7] i també per la majoria de la població de Djibouti.[6]
Després de l'inici de la Guerra Civil somalí a principis de la dècada de 1990, la diàspora de parla somalí va augmentar de mida, amb comunitats de parla somali més noves formant-se a parts de l'Orient Mitjà, Amèrica del Nord i Europa.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Somali». Collins Dictionary. Retrieved on 21 September 2013.
- ↑ «Somali Media Mapping Report». Somali Media Mapping. [Consulta: 31 agost 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Lewis, I.M.. A Pastoral Democracy: A Study of Pastoralism and Politics Among the Northern Somali of the Horn of Africa. LIT Verlag Münster, 1999, p. 175. ISBN 3825830845.
- ↑ Lewis, I.M. (1958), The Gadabuursi Somali Script, Bulletin of the School of Oriental and African Studies, Universitat de Londres, Vol. 21, pp. 134–156.
- ↑ Lewis, I. Peoples of the Horn of Africa: Somali, Afar and Saho. Red Sea Press, 1998, p. 11. ISBN 9781874209829.
- ↑ 6,0 6,1 Lecarme i Maury (1987:22)
- ↑ 7,0 7,1 Dubnov (2003:9)
- ↑ Saeed (1999:3)
- ↑ 9,0 9,1 «Somali». SIL International, 2021. [Consulta: 28 juny 2021].
Bibliografia
[modifica]- Dubnov, Helena. A Grammatical Sketch of Somali. Koln: Rudiger Koppe Verlag, 2003.
- Lecarme, Jacqueline; Maury, Carole «A software tool for research in linguistics and lexicography: Application to Somali». Computers and Translation. Paradigm Press, 2, 1987, pàg. 21–36. DOI: 10.1007/BF01540131.
- Saeed, John. Somali. Amsterdam: John Benjamins, 1999. ISBN 1-55619-224-X.