Sonata per a piano núm. 3 (Kabalevski)
| Forma musical | sonata per a piano  |
|---|---|
| Compositor | Dmitri Kabalevski |
La Sonata per a piano núm. 3 de Dmitri Kabalevski va ser escrita l'any 1946 i és la darrera obra d'aquest cicle, ja que encara que Kabalevski va compondre nombroses peces per al piano les tres dècades restants de la seva vida, no va tornar a aquesta forma. És una sonata breu, d'una durada per sota del quart d'hora, en tres moviments marcats Allegro con moto, Andante cantabile i Allegro giocoso.
Com la sonata precedent, està marcada per la Segona Guerra Mundial, però té un caràcter menys dramàtic a causa de la victòria soviètica. En paraules de Kabalevski, «la Sonata no té un programa concret, però dos temes, dues imatges principals: la joventut i la guerra, prevalen ací. La col·lisió d'aquests temes i el triomf final de la joventut resumeixen el tema de l'obra!».[1]
El rondó final ha sigut descrit com un'«tour de force d'energia pianística, mesclant fanfàrries, típic melodisme rus i passatges increïbles»,[2] i el pianista Murray MacLachlan, que va enregistrar l'obra per a Alto, va destacar a les notes que va escriure per al CD el paregut de l'últim tema, en re bemoll major, amb el tema principal de Till Eulenspiegels lustige Streiche de Richard Strauss.[3]
L'obra va ser estrenada el 27 de gener del 1947 a Moscou per Iàkov Zak[4] i va esdevenir popular immediatament, traspassant fronteres: al nou bloc occidental, Vladimir Horowitz i Benno Moiseiwitsch ja la van enregistrar el 1947 i el 1948 respectivament.[5][6]