Vés al contingut

Sonata per a violí i piano núm. 6 (Weinberg)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSonata per a violí i piano núm. 6
Forma musicalsonata per a violí Modifica el valor a Wikidata
CompositorMieczysław Weinberg Modifica el valor a Wikidata
Creació1982 Modifica el valor a Wikidata
Durada13 minuts Modifica el valor a Wikidata
Opus136 bis Modifica el valor a Wikidata

La Sonata per a violí i piano núm. 6, op. 136 bis, va ser composta per Mieczysław Weinberg el 1982.[1][2]

Moviments

[modifica]
  • I. Moderato
  • II. Adagio
  • III. Moderato – Adagio

Origen i context

[modifica]

A finals dels anys cinquanta, Weinberg va cessar de compondre més duets. A més, va retirar-se de les aparicions públiques com a pianista, tot i que va conservar les seves habilitats per tocar el piano durant dues dècades més.[3]

Aquesta obra és l'última d'una sèrie d'obres dedicades a la memòria de la seva mare, la qual va morir juntament amb el seu pare i la seva germana al camp de concentració nazi de Trawniki (també li va dedicar les simfonies núm. 13 i 16 i la cançó Memorial, op. 132). El manuscrit té la data de l'1 de gener al 14 d'octubre de 1982, que per a Weinberg significa una curta durada.

El mateix any que va compondre aquesta sonata, el 1982, va començar a compondre les tres simfonies que s'anomenen "Trilogia de guerra": la 17 (1982-1984), 18 (1986) i 19 (1986). Així, la sonata comença amb un solo del violí que també es pot trobar en el primer moviment de la Divuitena Simfonia, i el solo del piano es troba, reescrit per a cordes, al principi de la Dissetena. Potser perquè la considerava més aviat un esbós per a les futures simfonies, Weinberg no va registrar aquesta sonata en el seu catàleg oficial d'obres.[2]

No se sap per què no va publicar en vida aquesta sonata. Podria que la desestimés o que s'oblidés que l'havia escrit, ja que es va descobrir entre els seus papers no publicats el 2007. Per ser un treball molt ambiciós i dedicat a la memòria de la seva mare, sembla que simplement se li va traspaperar.[4]

Referències

[modifica]
  1. Fanning, David. Mieczysław Weinberg. In Search of Freedom (en anglès). Segona. Hofheim: Wolke Verlag, 2019, p. 157. ISBN 978-3-95593-050-9. 
  2. 2,0 2,1 Fanning, David. «Ressenya del disc» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
  3. Whitehouse, Richard. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 4 desembre 2020].
  4. Mogl, Verena. «Weinberg: Chamber Music». Deutsche Grammophon. [Consulta: 26 juliol 2024].