Vés al contingut

Sonatas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSonatas
Fitxa
DireccióJuan Antonio Bardem Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióManuel Barbachano Ponce Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióGunther Gerzso Modifica el valor a Wikidata
GuióJuan Antonio Bardem, Juan de la Cabada i José Revueltas Modifica el valor a Wikidata
MúsicaIsidro Maiztegui i Luis Hernández Bretón (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soAurelio García Tijeras
Manuel Topete
FotografiaGabriel Figueroa Mateos i Cecilio Paniagua Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMargarita de Ochoa i Carlos Savage Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeBertha Chiu
Carlos Nin
ProductoraUNINCI
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 octubre 1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'aventures, cinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053294 FilmAffinity: 910785 Letterboxd: sonatas Allmovie: v151464 TCM: 509199 TMDB.org: 153131 Modifica el valor a Wikidata

Sonatas (també coneguda com Las aventuras del Marqués de Bradomín) és una pel·lícula mexicana i espanyola filmada en 1959, produïda per Manuel Barbachano Ponce, dirigida per Juan Antonio Bardem i protagonitzada per Francisco Rabal, María Félix, Aurora Bautista i Fernando Rey, basada en la novel·la Sonatas, de l'escriptor Ramón del Valle-Inclán.[1]

Argument

[modifica]

A mitjan segle xix, el marquès de Bradomín (Francisco Rabal), noble gallec, es veu embolicat, sense voler, en una conspiració política quan intenta escapar a Mèxic amb el seu antic amor, Concha (Aurora Bautista), que és ara l'esposa del comte Brandeso. El dia de la fugida, Bradomín cau en una emboscada tendida pel mateix comte, de la qual aconsegueix escapar, però Concha mor en tràgiques circumstàncies.[2] Aquest fragment es va basar en la Sonata de otoño (1902), de la novel·la original.

Bradomín es refugia a Mèxic, on coneix a la bella Niña Chole (María Félix), una dona acusada de sostenir relacions incestuoses amb el seu pare. Bradomín i Niña Chole es tornen amants i intenten fugir. Aquest fragment es basa en la Sonata de estío (1903) de la novel·la original.

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Cecilio Paniagua va obtenir el premi a la millor fotografia als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1959.[3]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]