Sonia Alins Miguel
 (2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r juliol 1974 (50 anys) Lleida |
| Formació | Universitat de Salamanca - belles arts (1992–1997) Escola Massana - il·lustració |
| Activitat | |
| Ocupació | il·lustradora, artista contemporani |
| Participà en | |
| 2024 | Gargar Festival |
| Premis | |
| |
| Lloc web | https://soniaalinsart.com |
    
| |
Sonia Alins Miguel (Lleida, 1 de juliol de 1974) és una artista plàstica i il·lustradora catalana.[1] El 2022, va rebre la Medalla d'Or al concurs internacional Illustrators 64, atorgada per la Societat d'Il·lustradors de Nova York per The Beautiful Red Reefs, la seva aportació a la sèrie de quaderns «Studio Collection», de Moleskine,[2] en què va col·laborar amb diversos il·lustradors internacionals.[3]
Biografia
[modifica]Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Salamanca, on el 1997 va llicenciar-se en l'especialitat de disseny gràfic. L'any 2009, va completar un postgrau sobre il·lustració a l'Escola Massana.[4] El 1998 va començar a treballar a Madrid com a il·lustradora professional al seu propi estudi, Alins ilustración, juntament amb la seva parella, Juanjo Barco.[5]
L'any 2003 va tornar a la seva ciutat natal, des d'on continua la seva carrera professional. El 2011, va rebre el Premi Junceda, concedit per l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, al millor llibre infantil de ficció per La princesa i el drac, i el 2013 va tornar a guanyar el Premi Junceda, aquest cop al millor projecte educatiu il·lustrat pels contes audiovisuals creats per a les escoles d'art Artspire de Shanghai.[6][7]
El 2014 va exposar per primera vegada la seva producció artística en una exposició compartida amb l’artista Mentxu Fernández a la galeria Espai Cavallers de Lleida, mostrant a les seves obres un univers oníric ple de poesia gràfica i amb la dona com a protagonista absoluta.[5][8] El 2021, va exposar per primera vegada de forma individual fora del país, a la galeria d'art Contemporary by U de Taipei. Sota el títol «Oceanids»,[9] va mostrar el seu interès per conceptes de feminitat, maternitat i natura.[7]
Obra
[modifica]El llenguatge artístic de Sonia Alins està íntimament relacionat amb el surrealisme i la poesia visual, amb una obra vinculada tant a les seves experiències vitals com oníriques.[10] Les protagonistes de les seves creacions són gairebé sempre dones, que connecten amb la iconografia femenina del romanticisme (com les odalisques de Jean Auguste Dominique Ingres i l'Ofèlia de John Everett Millais), amb el moviment art déco de Tamara de Lempicka o amb el simbolisme de Gustav Klimt.[1]
Des de 2016, el seu treball artístic se centra en la creació de peces on el dibuix va més enllà de les dues dimensions, amb collages fets de capes transparents i altres materials (teixits, plomes, llana, paper o plàstic), que troben inspiració en l'art d'Yves Klein i les creacions de Joseph Cornell, i que serveixen a l'autora per crear peces amb atmosferes etèries i una subtil representació de tridimensionalitat.[1]
La seva col·lecció més reconeguda, «Dones d'aigua»,[11] és una sèrie de peces subtils i delicades que mostren figures compactes de grans proporcions, molt expressives, que emergeixen d'un medi aquàtic indefinit.[12][13] Alins juga amb la idea de transparència i desenfocament, establint diferents nivells de percepció i proporcionant profunditat a les peces gràcies a una combinació planificada i minimalista dels materials.[1][14] Per a l'artista, l'aigua és una força sobrenatural i poderosa, capaç de generar angoixa, dolor i desesperació, de la mateixa manera que pot ser també una font de felicitat, alegria, pau interior i amor. En les seves obres, Alins utilitza l'aigua com a mitjà d'expressió dels sentiments de les seves protagonistes i de si mateixa.[15]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «L'artista Sonia Alins - Galeria Espai Cavallers Lleida». [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ Ballabriga, Joan Josep. «Un quadern de premi». Segre, 30-04-2021. [Consulta: 13 octubre 2023].
- ↑ Ballabriga, Joan Josep. «Medalla d'or a Nova York per l'artista lleidatana Sonia Alins». Segre, 22-12-2021. [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ Vidaki, Zacharenia. «The Poetic Narratives of Artist Sonia Alins» (en anglès americà), 06-04-2017. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Les somiants de l'artista Sonia Alins». Espai Cavallers Galeria d’Art Contemporani. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Repasamos los Premios Junceda que entregó la Asociación Profesional de Ilustradores de Cataluña - Un Periodista en el Bolsillo Ilustracion» (en castellà), 29-06-2012. [Consulta: 6 octubre 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ 7,0 7,1 «SÒNIA ALINS. 'Oceànides', del mite al placer gráfic - Revista | Mangrana Cultura Contemporània Col·laborativa | Catalunya». [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ «Tàrrega inaugura la mostra “Somnis emergents” de la il·lustradora lleidatana Sònia Alins». Tàrrega TV, 04-10-2018. [Consulta: 13 octubre 2023].
- ↑ Ballabriga, Joan Josep. «Sonia Alins, també a la Xina», 29-11-2022. [Consulta: 13 octubre 2023].
- ↑ «SONIA ALINS» (en castellà). [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ «'Dones d'aigua' de Sònia Alins, una font d'inspiració artística». RTVE, 17-10-2022. [Consulta: 13 octubre 2023].
- ↑ Salas, Ana. «Estos son los 12 artistas españoles seleccionados en los Óscar de la ilustración» (en castellà). El País, 03-10-2016. Arxivat de l'original el 2023-10-06. [Consulta: 13 octubre 2023].
- ↑ «La il·lustradora Sonia Alins guanya un premi d’or a Fra». Institut Ramon Llull, 16-10-2018. [Consulta: 13 octubre 2023].
- ↑ «Into the Water Series of artworks by Sonia Alins». A' Design Award & Competition. [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ Valero, Claudia. «Las mujeres de agua de Sonia Alins», 20-07-2022. [Consulta: 6 octubre 2023].