Sophie Arnould
 Retrat per Jean-Baptiste Greuze, Wallace Collection (1773)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 febrer 1740 París |
| Mort | 22 octubre 1802 (62 anys) antic 4t districte de París (França) |
| Residència | Hôtel d'Angiviller (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | salonnière, actriu de teatre, cantant d'òpera, model |
| Activitat | 1757 - 1778 |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Louis-Léon de Brancas |
| Fills | Antoine-Constant de Brancas, Alexandrine-Sophie de Brancas Lauraguais |
Sophie Arnould (París, 13 de febrer de 1740 - París, 18 d'octubre de 1802) fou una soprano dramàtica francesa.
Als catorze anys ja era admirada pel públic en l'Òpera, per la seva bellesa, gracia encantadora, expressiva fisonomia i veu melodiosa, a la qual sabia imprimir els accents més dramàtics i commovedors. Estudià cant amb la soprano Marie Fel.[1] Creà els principals rols de les grans òperes de Gluck i Rameau, va tenir una disputa amb la seva rival d'aleshores Larrivée-Lemiere pel paper d'Oriane, en l'obra Amadis de Gaula. Als trenta-quatre anys, comprenent que la seva veu anava disminuint, abandonà el teatre dels seus triomfs, la direcció del qual li concedí una pensió de 2.000 lliures anuals.
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sophie Arnould
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 6, pàg. 329 (ISBN 84-239-4506-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 568, pàg. 179 (ISBN 84-239-4523-5)