Sophus Bugge
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 gener 1833  Larvik (Noruega) | ||
| Mort | 8 juliol 1907 (74 anys) Tynset (Noruega) | ||
| Sepultura | cementiri del Nostre Salvador | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Lingüística, filologia i llengües indoeuropees | ||
| Ocupació | lingüista, runòleg, crític literari, professor d'universitat, historiador de la literatura | ||
| Ocupador | Universitat d'Uppsala | ||
| Membre de | Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1902–1907) Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats Reial Societat d'Arts i Ciències de Göteborg Acadèmia Bavaresa de Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres Societat Reial de Lletres i Ciences de Noruega Reial Acadèmia Sueca de Ciències | ||
| Família | |||
| Fills | Alexander Bugge, Johanna Bugge Berge | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
Elseus Sophus Bugge (Larvik, 5 de gener de 1833 – 8 de juliol de 1907) va ser un destacat filòleg i lingüista noruec. El seu treball acadèmic va ser dirigit a l'estudi de les inscripcions rúniques i la filologia nòrdica. Bugge és més conegut per les seves teories i el seu treball sobre alfabet rúnic, l' Edda poètica i Edda prosaica.[1]
Antecedents
[modifica]Elseus Sophus Bugge va néixer a Larvik, al comtat de Vestfold, Noruega. Els seus avantpassats havien estat comerciants, propietaris i capitans de Larvik durant diverses generacions. Bugge va ser cand.mag. (1857) i investigador en lingüística comparada i sànscrit (1860). Va ser educat a Cristiania, Copenhaguen i Berlín.
Carrera
[modifica]En 1866 va esdevenir professor de filologia comparada, comparativa de lingüística indoeuropea i nòrdic antic a la Universitat de Cristiania ara Universitat d'Oslo. A més de recollir cançons populars i traduccions noruegues i escriptura en inscripcions rúniques, va fer importants contribucions a l'estudi de les llengües celtes, romàniques, osc, umbre i etrusc. El seu treball científic va ser fonamental per a la filologia nòrdica i la investigació rúnica.
En el seu 1880 treball Els estudis sobre l'origen dels contes mitològics i heroics nòrdics Bugge va teoritzar que gairebé tots els mites en la literatura del nòrdic antic deriven de conceptes cristians i clàssics tardans. Les teories de Bugge han estat rebutjades vehementment, però han tingut alguna influència.
Bugge va ser l'autor d'un gran nombre de llibres sobre filologia i folklore. La seva obra principal, una edició crítica de l'Edda poètica (Norrœn Fornkvæði), va ser publicada a Cristiania en 1867. Va mantenir que els poemes i sagues eddiques eren fonamentades en tradicions cristianes i llatines importades a la literatura escandinava a través d'Anglaterra. Els seus escrits també inclouen Gamle Norske Folkeviser (1858), una col·lecció cançons folklòriques del nòrdic antic; Bidrag til den ældste skaldedigtnings historie (Christiania, 1894); Helge-digtene i den Ældre Edda (Copenhagen, 1896, Eng. trans., La Llar dels Poemes Eddics, 1899); Norsk Sagafortælling og Sagaskrivning i Island (Christiania, 1901), i alguns llibres sobre inscripcions rúniques.[2]
Des de 1902 la visió de Bugge era tan pobre que gairebé no podia llegir. El professor i lingüista Magnus Olsen, assistent i successor de Bugge, llegiria i descriuria nous descobriments d'inscripcions. Els treballs finals de Bugge sobre inscripcions rúniques originals no es van completar abans que morís. Van ser publicats entre 1910 i 1913 gràcies als esforços del professor Olsen.[3]
Honors
[modifica]Bugge va ser membre de la Societat Científica de Cristiania (ara Acadèmia Noruega de Ciències) des de 1858 (vice president el 1884), de la Societat Reial Científica Noruega a Trondheim (1865) i altres societat estrangeres. Va ser doctor honorari a la Universitat d'Uppsala en 1877. També fou nomenat cavaller (1877), comandant (1890) i Gran Creu (1896) de la Reial Orde Noruec de Sant Olaf.
Vida personal
[modifica]Bugge es va casar el 1869 amb Karen Sophie Schreiner (1835–1897). El seu fill Alexander Bugge va ser un notable historiador.
Obres seleccionades
[modifica]- Gamle norske Folkeviser (1858)
- Norrøne Skrifter af sagnhistorisk Indhold (1864–73)
- Norrœn Fornkvæði (1867)
- Studier over de nordiske Gude- og Heltesagns Oprindelse. Første Række (1881–89)
- Om Runeindskrifterne paa Rök-stenen i Östergötland og paa Fonnaas-Spænden fra Rendalen i Norge, Stockholm (1888)
- Bidrag til den ældste Skaldedigtnings Historie (1894)
- Hønen-Runerne fra Ringerike, hf. 1 i Norges Indskrifter med de yngre Runer (1902)
- Runerne paa en sølvring fra Senjen, hf. 2 i Norges Indskrifter med de yngre Runer (1906)
- Norges Indskrifter med de ældre Runer. Indledning: Runeskriftens Oprindelse og ældste Historie (amb M. Olsen), (pòstum) 1905–13
- Der Runenstein von Rök in Östergötland (amb M. Olsen), (pòstum) 1910
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- Simek, Rudolf (2007) translated by Angela Hall. Dictionary of Northern Mythology. D.S. Brewer. ISBN 0-85991-513-1
Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.