Soraya Esfandiary
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juny 1932 Isa ibn Maryam Hospital (Iran) (en)  |
| Mort | 26 octubre 2001 (69 anys) París |
| Causa de mort | accident vascular cerebral |
| Sepultura | Westfriedhof (en) |
| Consort d'Iran | |
| 21 febrer 1951 – 15 març 1958 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de cinema, actriu |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Pahlevi |
| Cònjuge | Mohammad Reza Pahlavi (1951–1958) |
| Parella | Franco Indovina |
| Pare | Khalil Esfandiary Bakhtiary |
| Premis | |
 | |
   | |
Soraya Esfandiary-Bakhtiary, en persa ثریا اسفندیاری بختیاری, (Isfahan, 22 de juny de 1932 - París, 25 d'octubre de 2001), popularment coneguda als Països Catalans com la princesa dels ulls tristos,[1][2][3] fou una noble Bakhtiari i actriu iraniana. Va ser reina d'Iran entre 1951 i 1958, com a segona esposa del Xa de Pèrsia Mohammad Reza Pahlavi.[1] El seu matrimoni va patir moltes pressions, sobretot quan va quedar clar que ella era infèrtil. Soraya va rebutjar el suggeriment del xa que podria prendre una segona esposa per tal de donar a llum un hereu, ja que ell va rebutjar la seva proposta d'abdicar a favor del seu germanastre. El març de 1958 es va anunciar el seu divorci. Després d'una breu carrera com a actriu i un enllaç amb el director de cinema italià Franco Indovina, que morí en un accident d'avió el 1972, Soraya va viure sola a París fins que un ictus provocà la seva mort.[4][5] El seu germà, Bijan Esfandiary-Bakhtiari, amb qui estaven molt units, va morir 8 dies després d'ella.[3]
La gestió de la seva herència va ser molt problemàtica i polèmica, ja que no hi havia familiars directes, i va acabar en una subhasta.[3][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Mor a París Soraya, segona esposa del xa de Pèrsia Reza Palevi». dBalears, 26-10-2001. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Subhasten a París les pertinences de la princesa Soraya Esfandiary». dBalears, 30-06-2020. [Consulta: 19 març 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «el pot de l'emperadriu». El Temps, 06-01-2004. [Consulta: 19 març 2024].
- ↑ Hammed Shahidian. Women in Iran: Gender politics in the Islamic republic. Greenwood Publishing Group, 1 January 2002, p. 45. ISBN 978-0-313-31476-6.
- ↑ «SORAYA ESFANDIARI BAKHTIARI» (en anglès). Bakhtiari Family. [Consulta: 19 març 2024].