Sorgo d'Alep
Sorghum halepense  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Andropogoneae |
| Gènere | Sorghum |
| Espècie | Sorghum halepense Pers., 1805 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Holcus halepensis |
.svg){kind=icon}
El sorgo d'Alep (en llatí Sorghum halepense) (usualment dit canyota, milloca, panissola, etc.,[1] encara que aquests noms també s'apliquen a altres plantes), és una espècie de planta herbàcia perenne del gènere del sorgo considerada una mala herba molt important. Té un rizoma i fa llargues inflorescències en panícula de fins a 30 o 40 cm. Les fulles són llargues i amb una nervació central blanca evident Creix en herbassars, com planta ruderal i afecta principalment als conreus de regadiu els de dacsa i l'alfals.[2]
És una espècie nativa de la conca del mediterrani però actualment creix a tota Europa, Orient Mitjà i a altres parts del món.
Descripció
[modifica]
- La tija és erecta amb forma de canya. La seva alçada varia entre 0,5 a 2 m, de vegades fins a 2,4 m.
- Les fulles són paral·lelinèrvies i glabres de 10 a 50 cm de longitud i de 1.2 a 4 cm d'amplada.
- La llavor és una cariopsi oval amb una longitud de 3 mm.
Es multiplica tant per via sexual (per llavors) o vegetativa (pels rizomes).
Ús
[modifica]La canyota s'ha utilitzat com planta farratgera i per aturar l'erosió però principalment és una mala herba nociva, considerada entre les 10 ptijors del món. per les següents raons:
- Les fulles que s'han marcit per la glaçada o el temps sec i calent poden contenir prou quantitat de cianur d'hidrogen per matar el ramat boví i cavalls si en mengen prou quantiat. Les fulles també poden contenir nitrats excessius..
- Creix i s'estén tan de pressa que perjudica els conreus.
- Resisteix l'herbicida més comú, el glifosat a Argentina i Estats Units.[3][4][5] És considerada una de les deu pitjors herbes nocives del món.[6]
Referències
[modifica]- ↑ https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/MjY0Njg1MQ%3D%3D
- ↑ Botànica virtual
- ↑ Western Farm Press. Johnsongrass resistance to glyphosate confirmed in Argentina Arxivat 2012-07-16 at Archive.is, Aug 28, 2006. (accessed 2010.01.06)
- ↑ Monsanto. Glyphosate Resistant Johnsongrass Confirmed In Two Locations Arxivat 2012-02-22 a Wayback Machine., March 12, 2008. (accessed 2010.01.06)
- ↑ Delta Farm Press. Glyphosate-resistant johnsongrass in Mid-South Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine., March 19, 2008 (accessed 2010.01.06)
- ↑ BugwoodWiki[1] Holm, L. G., P. Donald, J. V. Pancho, and J. P. Herberger. 1977. The World's Worst Weeds: Distribution and Biology. The University Press of Hawaii, Honolulu, Hawaii. 609 pp.
Enllaços externs
[modifica]