Vés al contingut

Sorre

Plantilla:Infotaula geografia políticaSorre
Imatge
El campanar de Sant Esteve al fons
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 27′ 10″ N, 1° 05′ 54″ E / 42.452661°N,1.098289°E / 42.452661; 1.098289
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiSort Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població14 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud955,9 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Festa patronalPenúltim diumenge d'agost
Codi INE25209001400 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2520940014100 Modifica el valor a Wikidata

Sorre és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 va pertànyer al terme d'Altron.

Sorre és a la Vall d'Àssua, a prop i al nord-oest d'Altron, població de la qual està separada pel Barranc d'Altron. A ponent queden Llessui, la Torre, Saurí i Bernui.

El poble compta amb l'església parroquial de Sant Esteve, l'ermita de Sant Anna i la capella de Sant Antoni.

Està comunicat per la carretera LV-5223, de Sort a Llessui.

Etimologia

[modifica]

Segons Joan Coromines,[1] Sorre, de la mateixa manera que Surri i Sorpe, prové de l'etim basc çur (o zur), fusta, amb el sufix locatiu -be, que passa a -pe i posteriorment a -re, que significa sota de. Per tant, Sorpe seria sota la fusta, sota el bosc, fent referència als immensos boscos sota dels quals es troba el poble.

Geografia

[modifica]

El poble de Sorre

[modifica]

Sorre és situat en el vessant de llevant d'un coster, en un replà on s'aglomeren la quinzena de cases del poble. Aquestes estan molt juntes, de manera que a penes formen un parell de carrers dins del poble. L'església perroquial de Sant Esteve és a l'extrem nord-oest del nucli, un xic separat del conjunt de les cases.

Cases del poble[2]

[modifica]
  • Casa Cosan
  • Casa Enjaume
  • Casa Espardenyer
  • Casa Felip
  • Casa Marçal
  • Casa Miquel
  • Casa Pardina
  • La Rectoria
  • Casa Romangàs
  • Casa Isabel
  • Casa Sastre
  • Casa Teixidor
  • Casa Tarre
  • Casa Tonya
  • Casa Trago
  • Lo Palleret
  • Casa Modesto


Història

[modifica]

Edat mitjana

[modifica]

Sorre estigué integrat, al segle xii dins de la Baronia de Bellera, però més tard, i per la resta de l'edat mitjana, apareix en el Vescomtat de Castellbò, integrant-se en el Quarter de Rialb i la Vall d'Àssua.

Edat moderna

[modifica]

Després de retornat a la corona el 1518, Sorre fou cedit a Bernat Areny; més tard figura entre les possessions del Marquès de Llo.

En el fogatge del 1553, Sorre declara[3] 8 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 45 habitants).

Edat contemporània

[modifica]

Pascual Madoz dedica un article molt breu del seu Diccionario geográfico...[4] a Sorre. Diu que és una localitat agregada a Altron, situada en un turonet al peu de la muntanya de Llessui, combatut per tots els vents. El clima hi és fred i sa. Tenia 15 cases, una font i l'església de Sant Esteve, amb rector nomenat per la diòcesi. El territori és montuós, pedregósi fluix, amb boscos de pins. S'hi produïa sègol, patates, mongetes i fenc, i s'hi criaven vaques i ovelles. Hi havia caça de llebres i perdius i pesca de truites. Formaven el poble 11 veïns (caps de casa) i 89 ànimes (habitants).

Curiositats

[modifica]

Hi va ser rodada part de la primera i segona temporades de la sèrie de Televisió de Catalunya Gran Nord. Nord és, en realitat, Sorre.[5]

Referències

[modifica]
  1. Coromines 1997.
  2. Montaña 2004.
  3. Mossèn Joan Xavada, rector; Joan de la Badia, cònsol, Joan Vilanova, Mateu del sastre, Felip Xavada, Joanot Pasqual, Bernat de Gras, Gaspar Cossanct i Jaume Mas. Iglésias 1981, p. 70.
  4. Madoz 1845.
  5. «Una ruta turística ressegueix els escenaris de la sèrie 'Gran Nord'». Ara. ACN, 16-05-2012.

Bibliografia

[modifica]
  • Coromines, Joan. «Sorpe/Sorre». A: Onomasticon cataloniae. VII Sal - Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1997. ISBN 84-7256-854-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Altron». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs

[modifica]