Sorre

Sorre
	El campanar de Sant Esteve al fons
Tipus	entitat singular de població
Localització
	42° 27′ 10″ N, 1° 05′ 54″ E / 42.452661°N,1.098289°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Sort
Població humana
Població	14 (2023)
Geografia
Altitud	955,9 m
Dades històriques
Festa patronal	Penúltim diumenge d'agost
Codi INE	25209001400
Codi IDESCAT	2520940014100

Sorre és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 va pertànyer al terme d'Altron.

Sorre és a la Vall d'Àssua, a prop i al nord-oest d'Altron, població de la qual està separada pel Barranc d'Altron. A ponent queden Llessui, la Torre, Saurí i Bernui.

El poble compta amb l'església parroquial de Sant Esteve, l'ermita de Sant Anna i la capella de Sant Antoni.

Està comunicat per la carretera LV-5223, de Sort a Llessui.

Etimologia

Segons Joan Coromines,^[1] Sorre, de la mateixa manera que Surri i Sorpe, prové de l'etim basc çur (o zur), fusta, amb el sufix locatiu -be, que passa a -pe i posteriorment a -re, que significa sota de. Per tant, Sorpe seria sota la fusta, sota el bosc, fent referència als immensos boscos sota dels quals es troba el poble.

Geografia

El poble de Sorre

Sorre és situat en el vessant de llevant d'un coster, en un replà on s'aglomeren la quinzena de cases del poble. Aquestes estan molt juntes, de manera que a penes formen un parell de carrers dins del poble. L'església perroquial de Sant Esteve és a l'extrem nord-oest del nucli, un xic separat del conjunt de les cases.

Cases del poble^[2]

Casa Cosan
Casa Enjaume
Casa Espardenyer

Casa Felip
Casa Marçal
Casa Miquel

Casa Pardina
La Rectoria
Casa Romangàs

Casa Isabel
Casa Sastre
Casa Teixidor

Casa Tarre
Casa Tonya
Casa Trago
Lo Palleret
Casa Modesto

Història

Edat mitjana

Sorre estigué integrat, al segle xii dins de la Baronia de Bellera, però més tard, i per la resta de l'edat mitjana, apareix en el Vescomtat de Castellbò, integrant-se en el Quarter de Rialb i la Vall d'Àssua.

Edat moderna

Després de retornat a la corona el 1518, Sorre fou cedit a Bernat Areny; més tard figura entre les possessions del Marquès de Llo.

En el fogatge del 1553, Sorre declara^[3] 8 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 45 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article molt breu del seu Diccionario geográfico...^[4] a Sorre. Diu que és una localitat agregada a Altron, situada en un turonet al peu de la muntanya de Llessui, combatut per tots els vents. El clima hi és fred i sa. Tenia 15 cases, una font i l'església de Sant Esteve, amb rector nomenat per la diòcesi. El territori és montuós, pedregósi fluix, amb boscos de pins. S'hi produïa sègol, patates, mongetes i fenc, i s'hi criaven vaques i ovelles. Hi havia caça de llebres i perdius i pesca de truites. Formaven el poble 11 veïns (caps de casa) i 89 ànimes (habitants).

Curiositats

Hi va ser rodada part de la primera i segona temporades de la sèrie de Televisió de Catalunya Gran Nord. Nord és, en realitat, Sorre.^[5]

Referències

↑ Coromines 1997.
↑ Montaña 2004.
↑ Mossèn Joan Xavada, rector; Joan de la Badia, cònsol, Joan Vilanova, Mateu del sastre, Felip Xavada, Joanot Pasqual, Bernat de Gras, Gaspar Cossanct i Jaume Mas. Iglésias 1981, p. 70.
↑ Madoz 1845.
↑ «Una ruta turística ressegueix els escenaris de la sèrie 'Gran Nord'». Ara. ACN, 16-05-2012.

Bibliografia

Coromines, Joan. «Sorpe/Sorre». A: Onomasticon cataloniae. VII Sal - Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1997. ISBN 84-7256-854-7.
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Altron». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sorre

[1] Coromines 1997.

[2] Montaña 2004.

[3] Mossèn Joan Xavada, rector; Joan de la Badia, cònsol, Joan Vilanova, Mateu del sastre, Felip Xavada, Joanot Pasqual, Bernat de Gras, Gaspar Cossanct i Jaume Mas. Iglésias 1981, p. 70.

[4] Madoz 1845.

[5] «Una ruta turística ressegueix els escenaris de la sèrie 'Gran Nord'». Ara. ACN, 16-05-2012.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]