Spermophilus
 suslic europeu  | |
| Període | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Sciuridae |
| Subfamília | Xerinae |
| Gènere | Spermophilus F.Cuvier, 1825 |
| Tipus taxonòmic | Spermophilus citellus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Citellus Arctomys
|
| Significat | ‘Amant de les llavors’ |
| Espècies | |
.svg){kind=icon}
Spermophilus és un gènere de rosegadors de mida mitjana de la família dels esciúrids. El nom científic d'aquest gènere significa ‘amant de les llavors’ i és degut a què s'alimenta de llavors.[2][3][4]
De la manera com es defineix tradicionalment, era un gènere molt ric en espècies, abastant Europa, Àsia i Amèrica del Nord, però es va trobar que aquesta classificació era parafilètica per als gossets de les praderies, certament diferents, les marmotes i esquirols antílops. Com a conseqüència, totes les antigues espècies de Spermophilus d'Amèrica del Nord s'han traslladat a altres gèneres, deixant les espècies europees i asiàtiques com a veritables Spermophilus (les úniques excepcions són dues espècies Urocitellus asiàtiques).[5]
Hàbitat i comportament
[modifica]Com a típics esciúrids terrestres, els Spermophilus viuen en hàbitats oberts com prats, estepes i semideserts, s'alimenten de les plantes baixes i utilitzen els caus per a niar i refugiar-se.[6] Són diürns i viuen majoritàriament en colònies, encara que algunes espècies també poden aparèixer aïllades.[7] Es troben tant a les terres baixes com a les altes, hibernen durant els mesos més freds i a les regions àrides també poden estivar durant l'estiu o la tardor.[6] La distribució de les diverses espècies està majoritàriament separada, sovint per grans rius, tot i que hi ha regions habitades per fins a tres espècies i rarament dues espècies poden fins i tot formar colònies mixtes.[6] Se sap que algunes espècies s'hibriditzen allà on entren en contacte les seves àrees de distribució.[6]
Aparença
[modifica]Els spermophilus són en general groguencs, taronges clars, marrons clars o grisencs. Tot i que molts són discretament tacats o tacats, o tenen marques taronges al cap, en general no tenen patrons forts, excepte el suslic tacat europeu, que habitualment té les parts superiors marrons amb taques blanques clares.[8] La mida varia segons les espècies i tenen una longitud de cap i cos d'entre 17 i 40 cm. Abans de la hibernació, el suslic de dents llargues més gran pot pesar fins a 2 kg i el suslic rovellat més gran fins a gairebé 1,4 kg, però sempre pesen molt menys a principis de l'any i hi ha altres espècies considerablement més petites, amb menys de mig kg, fins i tot en condicions màximes abans de la hibernació.[8] Tots tenen una cua força curta que, segons l'espècie exacta, fa entre el 10 i el 45% de la longitud del cap i del cos.[8]
Relació amb els humans
[modifica]Poden portar puces que transmeten malalties als humans (vegeu pesta negra), i s'han considerat destructius pel fet de fer túnels sota els habitatges humans.[9]
Espècies
[modifica].jpg)
L'any 2007 es va dur a terme una revisió genèrica mitjançant anàlisis filogenètiques utilitzant el gen mitocondri citocrom b. Això va donar lloc a la divisió de Spermophilus en vuit gèneres, que amb el gosset de les praderies, les marmotes i els esquirols antílops es donen cadascun com a clades numerats. Les relacions exactes entre els clades són poc clares. Entre aquestes, les espècies exclusivament paleàrtiques es conserven com el gènere Spermophilus sensu stricto (en el sentit més estricte).[10]
- Spermophilus sensu stricto, esquirols de terra del Vell Món
- Suslic d'Alashan, Spermophilus alashanicus
- Suslic cuacurt, Spermophilus brevicauda
- Suslic europeu, Spermophilus citellus
- Suslic dàuric, Spermophilus dauricus
- Suslic del Kazakhstan, Spermophilus erythrogenys
- Suslic de dents llargues, Spermophilus fulvus
- Suslic rovellat, Spermophilus major
- Suslic del Caucas, Spermophilus musicus
- Suslic de Tian Shan, Spermophilus nilkaensis
- Suslic d'Odessa, Spermophilus odessanus
- Suslic de cua pàl·lida, Spermophilus pallidicauda
- Suslic pigmeu, Spermophilus pygmaeus
- Suslic del Kirguizstan, Spermophilus relictus
- Suslic tacat europeu, Spermophilus suslicus
- Suslic del Taure, Spermophilus taurensis
- Suslic de Vorontsov, Spermophilus vorontsovi
- Suslic oriental, Spermophilus xanthoprymnus
Espècies prehistòriques
[modifica]El descobriment i l'examen d'un dels fòssils d'aquest gènere eurasiàtic millor conservats que s'han recuperat van permetre l'estudi de molts aspectes desconeguts anteriorment de l'anatomia cranial i va provocar una reavaluació crítica de la seva posició filogenètica.[11] Com a resultat, tres espècies del Plistocè anteriorment considerades membres del gènere Urocitellus es van traslladar a Spermophilus:
Spermophilus citelloides es coneix des del Plistocè mitjà fins a l'Holocè inferior d'Europa. Sembla estar més estretament relacionat amb el S. suslicus viu.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Spermophilus (ground squirrel)» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «What does spermophilus mean?». [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ «suslik | rodent | Britannica» (en anglès). [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ «spermòfilo in Vocabolario - Treccani» (en italià). [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ Helgen Kristofer M «Generic revision in the Holarctic ground squirrel genus Spermophilus». Journal of Mammalogy, vol. 90, 2, 2009, pàg. 270–305. DOI: 10.1644/07-mamm-a-309.1.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Taxonomic revision of the Palaearctic rodents (Rodentia). Part 1 (Eutamias and Spermophilus)». Lynx, N. S. (Praha), vol. 43, 2012, pàg. 17–111.
- ↑ A Guide to the Mammals of China. Princeton University Press, 2008, p. 193–196. ISBN 978-0-691-09984-2.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Kryštufek, B.; B. Vohralík Lynx, N. S. (Praha), 43, 2012, pàg. 17–111.
- ↑ Encyclopædia Britannica
- ↑ «Generic Revision in the Holarctic Ground Squirrel Genus Spermophilus». Journal of Mammalogy, vol. 90, 2, 2009, pàg. 270–305. DOI: 10.1644/07-MAMM-A-309.1.
- ↑ «The skull of Spermophilus nogaici (Rodentia: Sciuridae: Xerinae) and the affinities of the earliest Old World ground squirrels». Zoological Journal of the Linnean Society, vol. 186, 3, 2019, pàg. 826–864. DOI: 10.1093/zoolinnean/zly092.
- ↑ Sinitsa, Maxim V.; Virág, Attila; Pazonyi, Piroska; Knitlová, Markéta «Redescription and phylogenetic relationships of Spermophilus citelloides (Rodentia: Sciuridae: Xerinae), a ground squirrel from the Middle Pleistocene – Holocene of Central Europe». Historical Biology, vol. 33, 29-10-2019, pàg. 19–39. DOI: 10.1080/08912963.2019.1677640. ISSN: 0891-2963.
