Sphenocoelus
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Brontotheriidae |
| Gènere | Sphenocoelus Osborn, 1895 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Sphenocoelus és un gènere extint de mamífers perissodàctils de la família dels brontotèrids que visqueren a Nord-amèrica durant l'Eocè, fa entre 39,7 i 46,2 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Colorado, Utah i Wyoming (Estats Units).[1] Eren brontotèrids de mida mitjana que mancaven de banyes. Tenien el crani marcadament dolicocefàlic. Eren més grossos que els seus parents propers del gènere Mesatirhinus.[2] El gènere fou descrit a partir de la part posterior d'un crani.[3] El nom genèric Sphenocoelus significa ‘tascó buit’.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Sphenocoelus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 13 desembre 2024].
- ↑ «Sphenocoelus uintensis Osborn, 1895» (en anglès). TreatmentBank, 19 juliol 2024. [Consulta: 13 desembre 2024].
- ↑ Osborn, 1895, p. 98.
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sphenocoelus
- Osborn, H. F. «Fossil mammals of the Uinta Basin. Expedition of 1894» (en anglès). Bulletin of the American Museum of Natural History, 7, 2, 1895, pàg. 71-105.