St Hilary
| ||||
| Tipus | poble i parròquia civil d'Anglaterra  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Regne Unit | |||
| País | Anglaterra | |||
| Regió | Sud-oest d'Anglaterra | |||
| Comtat cerimonial | Cornualla | |||
| Àrea | Cornualla | |||
| Població humana | ||||
| Població | 825 (2021) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | TR20 | |||
| Prefix telefònic | 01736 | |||
St Hilary és una parròquia civil i un poble a l'oest de Cornualla, Anglaterra, Regne Unit. Es troba aproximadament a vuit quilòmetres a l'est de Penzance i a sis i mig al sud de Hayle.[1]
Chynoweth és una zona immediatament al nord de la ciutat de l'església de St Hilary. El terreny de la parròquia és prou alt com per oferir vistes de les badies d'ambdues costes, la badia de St Ives a cinc milles al nord i la badia de Mount a dues milles al sud.[2]
Als efectes del govern local, St Hilary té un consell parroquial i tria consellers cada quatre anys. La principal autoritat local de la zona és el mateix Consell de Cornualla. Durant l'apogeu de l'activitat minera, durant els anys trenta, la població triplicava l'actual.[3]
Geologia
[modifica]La zona té moltes mines antigues, com ara la de Wheal Fortune que s'estenia fins a la parròquia de Ludgvan. La mina de Penberthy Croft, al nord de la parròquia, va ser designada Lloc d'Especial Interès Científic el 1993 i es considera el lloc més important de la Gran Bretanya per a minerals secundaris de plom, coure i arsènic.[4]
Edificis notables
[modifica]L'església parroquial està dedicada a Sant Hilari de Poitiers i és d'estil anglès antic, encara que va haver de ser reconstruïda després d'un incendi el 1853. Té una torre del segle XIII i és un edifici catalogat de grau I.[5] La granja Ennys Manor a Trewhella Lane data de 1688 i va ser la llar de la família Millet fins al segle XIX i després va passar per matrimoni a la família Grylls.
A St Hilary existia una casa d'infants als anys 20 i 30, allotjada en un antic pub, els Jolly Tinners.[6]
Veïns il·lustres
[modifica]
Malachy Hitchins[7] va ser un astrònom i vicari de Sant Hilari. Thomas Pascoe va ser vicari de Sant Hilari durant 56 anys al segle XIX.[2] Bernard Walke va ser vicari de Sant Hilari, de 1913 a 1936.[2] Father Walke va ser l'autor de quatre obres religioses i d'una autobiografia, Twenty Years at St Hilary.
El fill petit de Malachy Hitchins, Fortescue Hitchins (1784–1814), va néixer a St Hilary. Es va convertir en advocat a St Ives i va ser l'autor de "Les llàgrimes de Cornubia" (The Tears of Cornubia) i d'altres poemes. Va recopilar material per a una història de Cornualla, que després de la seva mort va ser editat per Samuel Drew i publicat el 1824.
Llegenda
[modifica]Hi ha una llegenda local que diu que el fantasma del canceller d'Exeter, el reverend John Penneck, mort el 1724, es dedica a crear grans tempestes.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Ordnance Survey: Landranger map sheet 203 Land's End ISBN 978-0-319-23148-7
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mee, Arthur (1937) Cornwall. (The King's England.) London: Hodder & Stoughton; p. 221
- ↑ Walke, B. (2002) Twenty Years at St Hilary. Mount Hawke: Truran; p. 190
- ↑ «Penberthy Croft Mine». Natural England. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2012. [Consulta: 8 novembre 2011].
- ↑ «St Hilary». GENUKI, 25-03-2012. [Consulta: 5 octubre 2012].
- ↑ Walke, B. (2002) Twenty Years at St Hilary. Mount Hawke: Truran; pp. 190-97
- ↑ Malachy Hitchins Oxford Dictionary of National Biography index
- ↑ Anthony D. Hippisley Coxe, Haunted Britain, pg. 22, McGraw-Hill Book Company, New York 1973