Staf de Clercq
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 setembre 1884  Everbeek (Bèlgica) | ||
| Mort | 22 octubre 1942 (58 anys) Gant (Bèlgica) | ||
| Sepultura | Gooik | ||
| Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, professor | ||
| Partit | Frontpartij (en)  | ||
| Família | |||
| Germans | Paul de Clercq | ||
.jpg)
Jeroom Gustaaf De Clercq, més conegut com a Staf de Clercq (Everbeek, Brakel, 1884- Gant, Flandes Oriental 1942) fou un dirigent d'extrema dreta flamenc.
Era excombatent de la Primera Guerra Mundial i cap del sindicat de mestres Nationaal Onderswyzers Syndicaat (NOS), i diputat pel Frontpartij del 1919 al 1932 amb Joris van Severen i August Borms.
Influït per Leon Bloy i Rodenbach. El 1928 se separà de Joris van Severen i fundà l’Algemeen Vlaams Nationalistisch Verbond (Unió Nacional Flamenca, VNV), de caràcter cristià i solidarista. A les eleccions del 1936 els grups flamencs, agrupats en la plataforma Vlaams Nationaal Blok, obtingueren el 13% dels vots i 16 diputats (12 per la VNV, entre ells De Clercq i Reimon Tollenaere).
Quan les tropes alemanyes invadiren Bèlgica, malgrat desconfiar dels nazis va col·laborar amb ells, sobretot pel seu antisemitisme, i va morir d'esgotament quan va tornar del front rus el 1942, ja que col·laborà activament en el reclutament de joves en la Legió Flamenca per a la Waffen-SS. Ell va succeir com a cap del partit Hendrik Elias. El 1978 l'Vlaamse Militanten Orde, grup neonazi i paramilitar, aconseguí que les seves despulles fossin traslladades al cementiri d'Asse.
Referències
[modifica]