Stanislao Mattei
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 febrer 1750 Bolonya (Itàlia) |
Mort | 12 maig 1825 (75 anys) Bolonya (Itàlia) |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Música, educació musical, musicologia i monastic life (en) |
Ocupació | compositor, pedagog musical, teòric musical, musicòleg, religiós cristià |
Professors | Giovanni Battista Martini |
Alumnes | Christian Theodor Weinlig, Gaetano Donizetti, Francesco Morlacchi, Angelo Mariani, Luigi Felice Rossi i Gioacchino Rossini |
Orde religiós | Orde de Frares Menors |
Stanislao Mattei (Bolonya (Emília-Romanya), 10 de febrer, 1750 - idem, 12 de maig, 1825 ) va ser un franciscà, compositor i gregorianista italià.
Vida i obres
[modifica]Nascut en una modesta família d'artesans, va conèixer el pare Martini del qual va ser alumne i a qui va seguir en la vida religiosa com a frare menor de convent.
«Era un sacerdot exemplar i tal era l'estima que tenia el mateix pare Martini que el va escollir com a confessor».
[1] L'any 1776 va ser el mateix Martini qui el va voler -malgrat l'oposició de l'Accademia dei filarmonici- com a seu coadjutor i substitut[2] a la direcció de la Capella Musical de S. Francesco a Bolonya, de la qual llavors serà el propietari després de la mort del mestre. Durant uns mesos, l'any 1809, fou mestre de capella a Santo di Padova i, fins a la seva mort, a la Basílica de Sant Petroni de Bolonya. Arran de la supressió napoleònica de les corporacions religioses l'any 1797, es va allotjar amb la seva mare a la via Nosadella dedicant-se a l'ensenyament particular. Va ensenyar contrapunt a l'Escola Filharmònica de Bolonya (actual Conservatori Giovanni Battista Martini), on va tenir entre els seus alumnes Rossini, Donizetti, Gaetano Corticelli, Giuseppe Vianesi (vegeu Pellegrini-Vianesi a [1](italià)) i Morlacchi. Principalment va compondre música sacra en gran part inèdita. Unes quatre-centes composicions seves es conserven a la biblioteca del Conservatori i a l'arxiu musical del convent de S. Francesco[3] de la seva ciutat.
Curiositat
[modifica]- El grup de campaners establert a Bolonya l'11 de febrer de 1934 porta el nom de Stanislao Mattei.[4]
- Els carrers d'algunes ciutats italianes porten el nom de Mattei: Bolonya; Castiglione dei Pepoli (Bolonya); Catània; Dolianova (Càller).
- A la ciutat de Bolonya hi ha dues plaques que fan referència a l'activitat del P. Mattei: el primer a la via Nosadella, al mur exterior del número 38 (antic 642) on vivia amb la seva mare;[5] la segona a l'interior de la basílica de San Francesco situada l'any 1926 amb motiu del trasllat de les seves despulles mortals del cementiri de la Certosa.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Varotti, p. 220
- ↑ http://www.gbmartini.com/vita/polemiche-un-erede-la-morte/[enllaç[Enllaç no actiu] trencat], a gbmartini.it. URL consultat el 2 de gener de 2012.
- ↑ Pollastri,/nn. 238-272, 299, 301; pp. 96-110, 125-126.
- ↑ http://www.gruppocampanaristanislaomattei.it/a[Enllaç no actiu] gruppocampanaristanislaomatei.it. URL consultat el 12 de febrer de 2014.
- ↑ «A l'alba del segle XIX / el pare Stanislao Mattei dels menors conventuals / contrapuntista incomparable / aquí va viure i perfeccionar la seva ciència musical / Rossini, Donizetti, Morlacchi, Pacini» (vegeu)./http://www.luigiverdi.it/inscrizioni_commemorative.htm/a[Enllaç no actiu] luigiverdi.it. URL consultat el 2 de gener de 2012).
- ↑ «L'Ajuntament, l'Acadèmia Filharmònica R., la / fàbrica d'aquest temple i els Menors / conventuals volien la a. 1926 transportà aquí / del cementiri municipal les restes mortals de / Fr. Stanislao Mattei, de Bolonya, que era / religiós al convent proper, músic / deixeble distingit de G.B. Martini i mestre del gran / Rossini i el gran Donizetti. / Va morir als 75 anys el 12 de maig de 1825 i Bolonya / el va adscriure entre els ciutadans il·lustres i benèfics del país» (cf. Inscripcions commemoratives sobre temes musicals a Bolonya, su luigiverdi.it. URL consultada el 2). gener de 2012).
Bibliografia
[modifica]- Filippo Canuti, Vita di Stanislao Mattei, Bologna, 1829.
- Juste Adrien La-Fage, Memoria intorno la vita e le opere di Sanislao Mattei, p. minorita bolognese, Bologna, pei tipi di Jacopo Marsigli, 1840.
- Elisabetta Pasquini, Mattei Stanislao (al secolo, Gaetano Stanislao), in Dizionario biografico degli italiani, vol. 72, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2008, pp. 182-185.
- Mariarosa Pollastri, Biblioteca del Convento di S. Francesco di Bologna. Catalogo musicale fondo nuovo (FN). Manoscritti-edizioni, Bologna, Arnaldo Forni, 2006.
- Albino Varotti, L'Immacolata nella produzione musicale dei maestri compositori O.F.M.Conv., in Virgo Immaculata. Acta congressus mariologici-marianim, Romae anno MCMLIV celebrati, vol. XV: De Immaculata Conceptione in litteratura et in arte christiana, Roma, Academia Mariana Internationalis, 1957, pp. 220-221.
Enllaços externs
[modifica]- https://www.treccani.it/enciclopedia/stanislao-mattei/a Treccani.it – Enciclopèdies en línia, Institut de l'Enciclopèdia Italiana.
- Francesco Vatielli,/https://www.treccani.it/enciclopedia/stanislao-mattei_(Enciclopedia-Italiana)/a Enciclopedia Italiana, Institut de l'Enciclopèdia Italiana, 1934.