State of Alert
Dades | |
---|---|
Tipus | grup de música |
Història | |
Creació | 1980, Washington DC |
Data de dissolució o abolició | juliol 1981 |
Activitat | |
Activitat | 1980 – |
Segell discogràfic | Dischord Records |
Gènere | Punk rock i hardcore punk |
Format per | Henry Rollins, cantant (1980–1981) Simon Jacobsen (en) , bateria (1980–1981) Wendel Blow (en) , baixista (1980–1981) Michael Hampton, guitarrista (1980–1981) Ivor Hanson (en) , bateria (1981–1981) |
State of Alert (SOA) va ser un grup estatunidenc de punk hardcore format a Washington DC[1] l'octubre de 1980 i actiu fins al juliol de 1981.[2] SOA va ser liderat per Henry Rollins, llavors encara utilitzant el seu cognom original Garfield.[3]
Història
[modifica]SOA es va formar l'octubre de 1980 després que els membres d'un grup anterior, The Extorts, perdessin el seu vocalista i contractessin Rollins.[2] La formació original estava formada per Rollins (veu), Michael Hampton (guitarra), Wendel Blow (baix) i Simon Jacobsen (bateria).
Durant el desembre de 1980 i gener de 1981, el grup va gravar No Policy als Inner Ear Studios d'Arlington, un treball de 10 cançons produït per Skip Groff i dissenyat per Don Zientara. Va ser publicat per Dischord Records el març de 1981 com a segona referència del segell discogràfic[4] després de l'EP de The Teen Idles.[5] SOA va fer un total de nou concerts als Estats Units.[6][7]
Tres cançons de SOA, «I Hate the Kids», la versió de U.K. Subs «Disease» i la versió de Boyce and Hart «Stepping Stone Party», es van incloure més endavant al recopilatori Flex Your Head, publicat el gener de 1982 per Dischord.[8] El 2014, Dischord va publicar un EP de 7 polzades amb els seus primers enregistraments titulat First Demo 29/12/80.[9]
Llegat
[modifica]SOA és recordada com la primera banda de Henry Rollins, abans que s'unís a Black Flag i més endavant fundés Rollins Band, però també com un exemple del «DC hardcore» primerenc i una influència en altres grups com Negative Approach i Agnostic Front.[10]
Michael Hampton i Ivor Hanson van formar The Faith el 1981 amb Alec MacKaye, elgermà d'Ian MacKaye,[10] i després Embrace amb Ian MacKaye el 1985. El 1986, Hampton es va unir a One Last Wish amb Guy Picciotto (Fugazi, Rites of Spring) i Brendan Canty (Deadline, Fugazi, Rites of Spring),[2][10] i també va tocar a The Snakes. Hampton va tornar a unir forces amb Hanson per a formar Manifesto el 1988,[11] i més tard va tocar amb membres d'Ivy a Paco. Wendel Blow va continuar tocant amb Iron Cross i Lethal Intent.[10]
Discografia
[modifica]EP
[modifica]- No Policy 7-inch (1981)
- First Demo 12/29/80 7-inch (2014)
Referències
[modifica]- ↑ Kearney, Ryan. «An incomplete oral history of Henry Rollins' D.C. years», 09-02-2012. Arxivat de l'original el 19 novembre 2018. [Consulta: 19 novembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cogan, p. 306
- ↑ «Dischord Records: State of Alert». Arxivat de l'original el 7 desembre 2017. [Consulta: 29 octubre 2018].
- ↑ «S.O.A* - No Policy E.P (1981, Green Transparent, Vinyl)». Discogs.com. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ Azerrad, p. 132
- ↑ Cogan, p. 306-07
- ↑ Azerrad, p. 27
- ↑ Justin M. Norton. «13 Essential DC Hardcore Albums». Stereogum.com, 17-10-2012. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «S.O.A* - First Demo 12/29/80 (2014, Red Translucent, Vinyl)». Discogs.com, 22-07-2015. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Blush, 138
- ↑ «Manifesto | Discography». Discogs.com. [Consulta: 4 març 2020].
Bibliografia
[modifica]- Azerrad, Michael. Our Band Could Be Your Life: Scenes from the American Indie Underground, 1981-1991. Little, Brown and Company, 2001. ISBN 0-316-78753-1.
- Blush, Steven. American Hardcore: A Tribal History. Nova York: Feral House, 2001. ISBN 0-922915-71-7.
- Cogan, Brian. The Encyclopedia of Punk. Sterling, 2008. ISBN 978-1-4027-5960-4.