Stećak enfront del Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina
Stećak (en plural Stećci) és el nom donat a unes monumentals estelesmedievals disperses per tota Bòsnia i Hercegovina, i parts de la frontera de Croàcia, Montenegro i Sèrbia. Es calcula que hi ha una 60.000 stećci dins les fronteres de l'actual Bòsnia i Hercegovina i la resta, unes 10.000, són a l'actual Croàcia (4.400), Montenegro (3.500) i Sèrbia (4.100), en més de 3.300 indrets singulars, amb més del 90% en mal estat. Alguns historiadors (com ara Wenzel, Ciobanu, Della Volpe) asseguren que són creacions dels "vlachs" (valacs) que poblaven Hercegovina en l'edat mitjana.[1]
Apareixen a mitjan segle XII; tenen una primera fase en el segle XIII, i arriben al clímax en els segles XIV i XV, abans de desaparèixer durant l'ocupació otomana del segle XVI. Eren una tradició comuna entre l'Església bosniana, la catòlica i l'ortodoxa. Els investigadors les relacionen en general amb la població autòctona valaca.[2][3][4] Els epitafis inscrits estan escrits en la seua majoria en l'extint alfabet ciríl·lic bosnià. Un exemple significatiu d'aquestes esteles és a la Necròpoli de Radimlja, a l'oest d'Stolac, a Bòsnia i Hercegovina.
Amb la denominació Cementeris de tombes medievals “Stećci”, les esteles stećci més importants foren inscrites com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 2016. Inclou 30 necròpolis, de les quals hi ha 22 a Bòsnia i Hercegovina, 2 a Croàcia, 3 a Montenegro, i 3 a Sèrbia.
Localització dels stećci declarats Patrimoni de la Humanitat a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Montenegro i Sèrbia.
↑Marian Wenzel, Bosnian and Herzegovinian Tombstobes-Who Made Them and Why?" Sudost-Forschungen 21(1962): 102-143.
↑Mužić, Ivan (2010). Vlasi u starijoj hrvatskoj historiografiji (PDF in Croatian). Split: Muzej hrvatskih arheoloških spomenika. p.73, ISBN 978-953-6803-25-5.
↑Octavian Ciobanu, The emergence of Vlach necropolises with petroglyphs in Western Balkans, Journal of Ethnology and Culturology,XXIV, Chisinau.
