Stefano Passeri

Carrera esportiva
Nacionalitat	Itàlia
Temporades	1980 -
Equips	Accossato, AIM, Aprilia, Gas Gas, Husqvarna, Kawasaki, KTM, Sherco, Yamaha
Palmarès en enduro
C. Eur. 80cc 2T	2 (1985-1986)
C. Eur. 250cc 2T	2 (2002-2003)
C. d'Itàlia	11 (1986-2003)
ErzbergRodeo	1 (1999)
RuZ	3 (1996-1998)
Resultats als ISDE
Trofeu	3 (1989, 1992, 1997)
Junior Tropy	1 (1986)
Vintage Trophy	1 (2019)
Palmarès en E-Bike
C. d'Itàlia	2 Over 35 (2020-2021); 2 Over 50 (2020-2021)
Copa del Món; Camp. del Món	1 (2021); 1 (2021)

Stefano Passeri
	; Amb la Husqvarna a la Valli Bergamasche del 2010
Biografia
Naixement	6 abril 1966 (58 anys); Brescia (Itàlia)
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Esport	enduro ; bicicleta elèctrica

Stefano Passeri (Brescia, 6 d'abril de 1966)^[1] és un pilot d'enduro italià de renom internacional. Protagonista d'una llarga carrera esportiva, va ser quatre vegades Campió d'Europa (dues de l'antic campionat de la FIM previ a la instauració del mundial i dues més del nou campionat EEC, instaurat per la UEM el 1992) i va formar part de l'equip italià que va guanyar tres Trofeus i un Trofeu Júnior als Sis Dies Internacionals d'Enduro (ISDE).^[2] També va guanyar onze campionats d'Itàlia d'enduro^[3] i nombroses proves de prestigi, entre elles el Rund um Zschopau i l'ErzbergRodeo.

Apassionat de l'enduro de ben jove, Passeri va començar a competir a només tretze anys, tot i que inicialment ho va haver de fer en motocròs pel fet de no tenir l'edat legal per a poder circular per carretera.^[4] Entre el 1980 i el 2002 va formar part dels equips oficials d'enduro d'Accossato, AIM, Aprilia, Gas Gas, Husqvarna, Kawasaki, KTM, Sherco i Yamaha. Des d'aleshores ha seguir competint força anys més com a pilot privat. El 2019, després de 40 anys de carrera, va formar part de l'equip italià de veterans (al costat de Giovanni Sala i Mario Rinaldi) que va guanyar el Vintage Trophy als ISDE de Portimão (Portugal).^[5]

Des del 2020, Stefano Passeri competeix en proves d'enduro ciclista per a bicicletes elèctriques (E-Bike) amb gran èxit: n'ha guanyat quatre campionats d'Itàlia, una Copa del món i un campionat del món.^[5]

Palmarès

Enduro

2 Campionats d'Europa d'enduro FIM 80cc 2T (1985-1986)
2 Campionats d'Europa d'enduro UEM 250cc 2T (2002-2003)
5 Victòries per equips als ISDE:
- 3 Victòries al Trofeu (1989, 1992, 1997)
- 1 Victòria al Trofeu Júnior (1986)
- 1 Victòria al Trofeu Vintage (2019)
11 Campionats d'Itàlia d'enduro (1986-2003)

E-Bike

2 campionats FMI E-Bike Enduro Over 35 (2020-2021)
2 campionats FMI E-Bike Enduro Over 50 (2020-2021)
1 Copa del món FIM (2021)
1 Campionat del món E-EWS 100 Over 50 (2021)

Referències

↑ «In Maglia Azzurra anche tre leggende dell'Enduro: Passeri, Rinaldi e Sala» (en italià). mxcircus.com, 19-09-2019. Arxivat de l'original el 2023-05-24. [Consulta: 22 maig 2023].
↑ «ISDE PALMARES SINCE 1913» (en anglès). fim-isde.com. FIM. [Consulta: 22 maig 2023].
↑ La Guidara, Fiammetta. «Stefano Passeri: “L’Enduro è uno stile di vita”» (en italià). corrieredellosport.it, 23-02-2020. [Consulta: 22 maig 2023].
↑ «Personaggi - Stefano Passeri» (en italià). enduroaction.it, 31-10-2019. [Consulta: 22 maig 2023].
↑ ^5,0 ^5,1 Agrati, Dario. «Stefano Passeri continua a volare: “Guardo al futuro, con un paio di sogni”» (en italià). corrieredellosport.it, 02-02-2022. [Consulta: 22 maig 2023].

[1] «In Maglia Azzurra anche tre leggende dell'Enduro: Passeri, Rinaldi e Sala» (en italià). mxcircus.com, 19-09-2019. Arxivat de l'original el 2023-05-24. [Consulta: 22 maig 2023].

[2] «ISDE PALMARES SINCE 1913» (en anglès). fim-isde.com. FIM. [Consulta: 22 maig 2023].

[3] La Guidara, Fiammetta. «Stefano Passeri: “L’Enduro è uno stile di vita”» (en italià). corrieredellosport.it, 23-02-2020. [Consulta: 22 maig 2023].

[4] «Personaggi - Stefano Passeri» (en italià). enduroaction.it, 31-10-2019. [Consulta: 22 maig 2023].

[eb-5] 5,0 ^5,1 Agrati, Dario. «Stefano Passeri continua a volare: “Guardo al futuro, con un paio di sogni”» (en italià). corrieredellosport.it, 02-02-2022. [Consulta: 22 maig 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]