Stefano Passeri
| |||
Biografia | |||
---|---|---|---|
Naixement | 6 abril 1966 (58 anys) Brescia (Itàlia) | ||
Activitat | |||
Ocupació | pilot de motociclisme | ||
Esport | enduro bicicleta elèctrica | ||
Carrera esportiva | |
---|---|
Nacionalitat | Itàlia |
Temporades | 1980 - |
Equips | Accossato, AIM, Aprilia, Gas Gas, Husqvarna, Kawasaki, KTM, Sherco, Yamaha |
Palmarès en enduro | |
C. Eur. 80cc 2T | 2 (1985-1986) |
C. Eur. 250cc 2T | 2 (2002-2003) |
C. d'Itàlia | 11 (1986-2003) |
ErzbergRodeo | 1 (1999) |
RuZ | 3 (1996-1998) |
Resultats als ISDE | |
Trofeu | 3 (1989, 1992, 1997) |
Junior Tropy | 1 (1986) |
Vintage Trophy | 1 (2019) |
Palmarès en E-Bike | |
C. d'Itàlia | 2 Over 35 (2020-2021) 2 Over 50 (2020-2021) |
Copa del Món Camp. del Món | 1 (2021) 1 (2021) |
Stefano Passeri (Brescia, 6 d'abril de 1966)[1] és un pilot d'enduro italià de renom internacional. Protagonista d'una llarga carrera esportiva, va ser quatre vegades Campió d'Europa (dues de l'antic campionat de la FIM previ a la instauració del mundial i dues més del nou campionat EEC, instaurat per la UEM el 1992) i va formar part de l'equip italià que va guanyar tres Trofeus i un Trofeu Júnior als Sis Dies Internacionals d'Enduro (ISDE).[2] També va guanyar onze campionats d'Itàlia d'enduro[3] i nombroses proves de prestigi, entre elles el Rund um Zschopau i l'ErzbergRodeo.
Apassionat de l'enduro de ben jove, Passeri va començar a competir a només tretze anys, tot i que inicialment ho va haver de fer en motocròs pel fet de no tenir l'edat legal per a poder circular per carretera.[4] Entre el 1980 i el 2002 va formar part dels equips oficials d'enduro d'Accossato, AIM, Aprilia, Gas Gas, Husqvarna, Kawasaki, KTM, Sherco i Yamaha. Des d'aleshores ha seguir competint força anys més com a pilot privat. El 2019, després de 40 anys de carrera, va formar part de l'equip italià de veterans (al costat de Giovanni Sala i Mario Rinaldi) que va guanyar el Vintage Trophy als ISDE de Portimão (Portugal).[5]
Des del 2020, Stefano Passeri competeix en proves d'enduro ciclista per a bicicletes elèctriques (E-Bike) amb gran èxit: n'ha guanyat quatre campionats d'Itàlia, una Copa del món i un campionat del món.[5]
Palmarès
[modifica]Enduro
[modifica]- 2 Campionats d'Europa d'enduro FIM 80cc 2T (1985-1986)
- 2 Campionats d'Europa d'enduro UEM 250cc 2T (2002-2003)
- 5 Victòries per equips als ISDE:
- 3 Victòries al Trofeu (1989, 1992, 1997)
- 1 Victòria al Trofeu Júnior (1986)
- 1 Victòria al Trofeu Vintage (2019)
- 11 Campionats d'Itàlia d'enduro (1986-2003)
E-Bike
[modifica]- 2 campionats FMI E-Bike Enduro Over 35 (2020-2021)
- 2 campionats FMI E-Bike Enduro Over 50 (2020-2021)
- 1 Copa del món FIM (2021)
- 1 Campionat del món E-EWS 100 Over 50 (2021)
Referències
[modifica]- ↑ «In Maglia Azzurra anche tre leggende dell'Enduro: Passeri, Rinaldi e Sala» (en italià). mxcircus.com, 19-09-2019. Arxivat de l'original el 2023-05-24. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ «ISDE PALMARES SINCE 1913» (en anglès). fim-isde.com. FIM. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ La Guidara, Fiammetta. «Stefano Passeri: “L’Enduro è uno stile di vita”» (en italià). corrieredellosport.it, 23-02-2020. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ «Personaggi - Stefano Passeri» (en italià). enduroaction.it, 31-10-2019. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Agrati, Dario. «Stefano Passeri continua a volare: “Guardo al futuro, con un paio di sogni”» (en italià). corrieredellosport.it, 02-02-2022. [Consulta: 22 maig 2023].
- Persones vives
- Pilots italians d'enduro
- Pilots italians de motocròs
- Pilots de Gas Gas
- Pilots de Sherco
- Campions d'Europa d'enduro
- Campions d'Itàlia d'enduro
- Guanyadors dels Sis Dies Internacionals d'Enduro
- Guanyadors del Rund um Zschopau
- Guanyadors de l'ErzbergRodeo
- Pilots de motociclisme llombards
- Ciclistes llombards
- Esportistes brescians