Stern
|
Per a altres significats, vegeu «Stern (desambiguació)». |
  | |
 Despatxos de Stern, amb la torre d'Miquel al fons | |
| Tipus | revista setmanal |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | Alemany |
| Data d'inici | 1948 |
| Cap de redacció | Frank Thomsen |
| Fundador | Henri Nannen |
| Propietat de | Bertelsmann |
| Adreça | Am Baumwall 11 20459 Hamburg |
| Lloc de publicació | Hamburg |
| Estat | Alemanya |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | Setmanari |
| Àmbit | Alemanya i zones de parlar alemany |
| Tema | Informació general |
| Editor | Andreas Petzold Thomas Osterkorn |
| Editorial | Gruner + Jahr |
| Tiratge | 834.313 |
| Difusió | 7,62 milió (2013) |
| Preu | 3,2 euros |
| Nominacions i premis | |
| Premis |
|
| Identificadors | |
| ISSN | 0039-1239 |
| Lloc web | www.stern.de |
  
| |
Stern és un setmanari d'informació general publicat a Hamburg (Alemanya) per l'editorial Gruner + Jahr, filial del grup editorial Bertelsmann. Al primer trimestre de 2013 tenia una difusió de quasi 834.313 exemplars[1] La capçalera s'escriu stern, sense majúscula.
És una publicació d'informació general, de la qual la redacció des de la seva creació porta una atenció primordial a les fotos i il·lustracions. Té una tendència liberal de centreesquerra.
Història
[modifica]Henri Nannen va crear la revista el 1948 a Hannover amb llicència del govern militar de la zona ocupada pel Regne Unit. Ja el 1949 Nannen va vendre 50% de la revista a l'editor hamburguès Gerd Bucerius (propietari de la revista Die Zeit), l'any després Bucerius adquirí uns 37,5% més i la resta de les accions a l'editorial Grüner+Jahr. Nannen va quedar redactor en cap fins al 1980.
Va tenir un paper important en la revelació d'uns escàndols. Un primer va ser un reportatge del 1950 al qual va desvelar dilapidació de diners a càrrec del contribuent alemany per les Forces Aliades.[2] Com a sanció li va costar una interdicció de publicar durant una setmana. A poc a poc va construir una reputació pels seus reportatges il·lustrats.
Durant les discussions sobre la despenalització de l'avortament el 1971 va publicar un títol Vam avortar i un article al qual 374 dones van confessar públicament que van transgredir la llei. El 1979 va publicar una sèrie del periodista Günther Schwarberg sobre un dels crims més atroços dels nazis: l'assassinat de 20 nens a l'escola del Bullenhuser Damm.[3]
El 1983 va ser el mateix subjecte d'un escàndol quan va comprar i publicar els suposats Diaris secrets d'Adolf Hitler que van adverar-se una falsificació. Després va patir una manca de credibilitat i una caiguda de la tirada. Li va caldre molt de temps per a tornar a construir la seva credibilitat i tornar al nivell de difusió d'abans l'escàndol. El març 2013 va parèixer en una compaginació modernitzada.
Referències
[modifica]- ↑ Stern Informationsgesmeinschaft zur Feststellung der Verbreitung von Werbeträgern e.V (Federació per a la verificació de la tirada de mitjans de propaganda)]
- ↑ «Meine Stern-Stunde» Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine., Entrevista amb Henri Nannen, al 40è aniversari de la revista, 22 d'agost de 1988
- ↑ Iris Groschek & Kristina Vagt, «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experiment im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, pàgina 9, ISBN 978-3-8378-2022-5 (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i l'assassinat al Bullenhuser Damm.)
Bibliografia
[modifica]- Michael Schornstheimer, Bombenstimmung und Katzenjammer - Vergangenheitsbewältigung: Quick und Stern in den 50er Jahren., Colònia, Pahl-Rugenstein, 1989, ISBN 3-7609-1278-8. (en català: Quick i Stern als anys 1950).