Steve McCurry
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 febrer 1950  (74 anys)Filadèlfia (Pennsilvània) | ||
| Formació | Universitat Estatal de Pennsilvània | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | fotògraf, treballador independent, fotoperiodista | ||
| Membre de | Agència Magnum (1986–) | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
| Lloc web | stevemccurry.com | ||
      
| |||
_(cropped).jpg)
Steve McCurry (Filadèlfia, 23 d'abril de 1950) és un fotògraf independent i fotoperiodista estatunidenc. La seva foto Afghan Girl, d'una noia amb ulls verds penetrants, ha aparegut diverses vegades a la portada de la revista National Geographic.[1][2] McCurry és membre de l'agència internacional Magnum Photos des de 1986.[3]
McCurry ha rebut nombrosos premis, com ara el Magazine Photographer of the Year, atorgat per la National Press Photographers Association, la Medalla del Centenari de la Royal Photographic Society,[4] i dos primers premis al concurs World Press Photo (1985 i 1992).[5]
Trajectòria
[modifica]La carrera professional de McCurry va començar quan, vestit amb roba tradicional afganesa, va creuar la frontera pakistanesa cap a les àrees controlades pels rebels de l'Afganistan just abans de la Guerra afgano-soviètica:[6] «Tan aviat com vaig travessar la frontera em vaig trobar amb unes 40 cases i unes quantes escoles que acabaven de bombardejar». Va marxar amb rotllos de pel·lícula cosits al turbant i embotits amb la roba interior. Aquestes imatges van ser publicades posteriorment per The New York Times, Time i Paris Match[7] i li van fer guanyar la Medalla d'Or Robert Capa al millor reportatge fotogràfic a l'estranger.[8]
McCurry va cobrir altres conflictes armats com la Guerra Iran-Iraq, la Guerra civil libanesa, la Guerra Civil de Cambodja, la Guerra del Golf i la Guerra Civil afganesa (1989–1992). Va estar a punt de perdre la vida en dues ocasions: gairebé s'ofega a l'Índia i va sobreviure a un accident d'avió a Iugoslàvia.[6]
El 2015, va ser contractat per Microsoft per a realitzar les fotografies de Nova Zelanda que s'utilitzaven com a fons de pantalla a Windows 10.[9]
El 2019, el seu llibre Steve McCurry. Animals va ser publicat per Taschen i és una recopilació de les seves fotografies preferides d'animals.[10] El 2021, el biopic McCurry: The Pursuit of Color,[11] dirigit per Denis Delestrac, va ser projectat al festival de cinema Doc NYC, al Festival de Màlaga i al Glasgow Film Festival, entre d'altres.
Obra publicada
[modifica]- Theroux, Paul; Photographs by Steve McCurry. The Imperial Way. Boston: Houghton Mifflin, 1985. ISBN 978-0-395-39390-1.
- Monsoon. Londres: Thames & Hudson, 1988. ISBN 978-0-500-27850-5.
- Portraits. Londres: Phaidon Press, 1999. ISBN 978-0-7148-3839-7.
- South Southeast. Londres: Phaidon Press, 2000. ISBN 978-0-7148-3938-7.
- Sanctuary: The Temples of Angkor. Londres: Phaidon Press, 2002. ISBN 978-0-7148-4559-3.
- The Path to Buddha: A Tibetan Pilgrimage. Londres: Phaidon Press, 2003. ISBN 978-0-7148-6314-6.
- Bannon, Anthony. Steve McCurry. Londres: Phaidon Press, 2011 (Phaidon 55). ISBN 978-0-7148-6259-0.
- Looking East: Portraits. Londres: Phaidon Press, 2006. ISBN 978-0-7148-4637-8.
- In the Shadow of Mountains. Londres: Phaidon Press, 2007. ISBN 978-0-7148-4640-8.
- The Unguarded Moment. Londres: Phaidon Press, 2009. ISBN 978-0-7148-4664-4.
- The Iconic Photographs. Londres: Phaidon Press, 2012. ISBN 978-0-7148-6513-3.
- Steve McCurry Untold: The Stories Behind the Photographs. Londres: Phaidon Press, 2013. ISBN 978-0-7148-6462-4.
- From These Hands: A Journey Along the Coffee Trail. Londres: Phaidon Press, 2015. ISBN 978-0-7148-6898-1.
- Afghanistan. Cologne: Taschen, 2017. ISBN 978-3-8365-6936-1.
- Steve McCurry: A Life in Pictures. Londres: Laurence King Publishing, 2018. ISBN 978-1-78627-235-5.
- Steve McCurry In Search of Elsewhere: The Unseen Images. Londres: Laurence King Publishing, 2020. ISBN 978-1-78627-917-0.
Referències
[modifica]- ↑ Ribas Tur, Antoni; Labró Vila, Maria. «La volta al món de Steve McCurry, el fotògraf de la nena afganesa, s’atura a Barcelona». Ara, 24-02-2022. [Consulta: 16 setembre 2022].
- ↑ Casalé Soler, Ramon. «Steve Mc Curry. La fotografia dels sentiments i de les emocions». El Temps de les Arts, 09-04-2022. [Consulta: 16 setembre 2022].
- ↑ Matthews, Katherine Oktober. «It's All Mixed: An Interview with Steve McCurry». GUP Magazine, 13-11-2013.
- ↑ «Centenary Medal». Royal Photographic Society. Arxivat de l'original el 18 de maig 2015. [Consulta: 20 setembre 2015].
- ↑ Cortina, Josep Maria. «Steve McCurry per partida doble». Núvol, 03-05-2022. [Consulta: 16 setembre 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Wallis Simons, Jake. «The story behind the world's most famous photograph». CNN, 29-06-2015. [Consulta: 7 juny 2016].
- ↑ Iqbal, Nosheen. «US photographer Steve McCurry: Go with the flow». The Guardian. Guardian News and Media Limited, 28-06-2010. [Consulta: 7 juny 2016].
- ↑ «Photographer Steve McCurry Biography –» (en anglès). National Geographic, 25-04-2016.
- ↑ Johnson, Marylee. «Windows 10 Wallpaper Photography – Steve McCurry». maryleejohnson.com. [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ Prisco, Jacopo. «Steve McCurry's photos show complex relationship between humans and animals» (en anglès). CNN Style, 07-11-2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ Davide Abbatescianni: AFM Doc ‘McCurry: The Pursuit of Color’ Explores the Art of Iconic Photographer, Variety, 3 November 2021. Retrieved 6 June 2022.