Streets of Laredo
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Leslie Fenton |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Henry Bumstead, Hans Dreier |
| Producció | Paramount Pictures |
| Dissenyador de producció | Henry Bumstead  |
| Guió | Charles Marquis Warren, a partir d'una història de Louis Stevens i Elizabeth Hill i un guió original de King Vidor (no surt als crèdits) |
| Música | Victor Young |
| Fotografia | Ray Rennahan |
| Muntatge | Archie Marshek |
| Productora | Paramount Pictures |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1949 |
| Durada | 93 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | western |
| Lloc de la narració | Texas |
        
| |
Streets of Laredo és un western estatunidenc dirigida el 1948 per Leslie Fenton, estrenat el 1949, protagonitzat per William Holden, Macdonald Carey i William Bendix[1] on tres proscrits rescaten una noia, interpretada per Mona Freeman. Quan se separen, dos entren als Rangers de Texas, mentre que el tercer continua una vida delictiva.
La pel·lícula és un remake en Technicolor de la pel·lícula en blanc i negre de King Vidor The Texas Rangers (1936), que protagonitzava Fred MacMurray en el paper de Holden, Jack Oakie com William Bendix, Lloyd Nolan en el paper de MacDonald Carey, i Jean Parker com la noia que és rescatada.
Argument
[modifica]Després de diversos anys de mals cops, dos antics bandits entren als Rangers de Texas. Hauran d'acorralar els seus antics còmplices.[2]
Repartiment
[modifica]- William Holden: Jim Dawkins
- Macdonald Carey: Lorn Renning
- Mona Freeman: Rannie Cartern
- William Bendix: Reuben "Wahoo" Jones
- Stanley Ridges: el major Bailey
- Clem Bevans: Pop Lint
- Alfonso Bedoya: Charley Calico
- Ray Teal: Henchman Cantrel
- James Bell: Ike
- Dick Foote: Pips
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]Es tracta d'un remake de la pel·lícula de King Vidor, The Texas Rangers rodada el 1936.
Referències
[modifica]- ↑ José David Saldívar, The Dialectics of Our America: Genealogy, Cultural Critique, and Literary History (Duke University Press, 1991), 52.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-08-18. [Consulta: 2 març 2011].